Diverses entitats de les Pitiüses, entre elles l’Associació de Festes de Santa Maria i Qué Celeste! han decidit unir-se per organitzar protestes “contra l’actual model turístic i les seves nefastes conseqüències” i estan elaborant una agenda d’accions conjuntes de denúncia i una crida a la mobilització per a dur a terme un diàleg sobre “el nostre model econòmic i redefinir les nostres prioritats en pro del bé comú i del bon viure”.

Aquesta unió està formada per una setzena d’entitats. A Banda de les dues formentereres, la resta són: Som Energia Eivissa, Eivissa Es Planta, Kesti Klab, Taller de músicas, Institut d’Estudis Eivissencs, Gen-Gob Eivissa, Amics de la Terra, Sindicato de Inquilinas d’Eivissa, Emprendada Feminista, Dones Progresistes d’Eivissa, Associació Nybia Eivissa, Plataforma Pensionista Pitiusa, La Utòpica i Extinction Rebellion Ibiza.

Aquestes entitats i associacions volen denunciar que l’actual model de desenvolupament turístic “expansiu a tot el territori, basat en un creixement continu, està provocant un deteriorament en les condicions de vida de la gent, els recursos i l’entorn natural”.

Entenen que els nostres drets fonamentals “estan en joc: el dret a l’habitatge, els serveis socials, especialment els sanitaris i l’educació del jovent, tot això mentre els recursos naturals, l’aigua, la mar, platges i espais naturals han esdevingut béns especulatius”. Denuncien que aquest deteriorament “afecta tots els residents, però de manera més dramàtica a les persones i col·lectius més vulnerabilitzats”.

D’altra banda, des d’aquesta xarxa d’associacions creuen que concebre les nostres illes com a destí turístic per a persones amb alt poder adquisitiu “té conseqüències desproporcionades i negatives” i assenyalen que “lluny de patir les molèsties que afecten els residents treballadors, aquests visitants, que compten amb mansions i iots de luxe, es traslladen en avions privats i helicòpters, tot evitant els problemes de la massificació. Aquest estil de vida, a més, accelera el canvi climàtic i la destrucció de les Pitiüses a un ritme demencial, la qual cosa ha provocat que sorgeixin les veus d’alarma per l’impacte social i ambiental: l’1% més ric emet tants gasos d’efecte hivernacle com el 66% més pobre de la humanitat. Una injustícia ja que, un cop més, les comunitats més vulnerables són les que pateixen i patiran més les conseqüències de la crisi climàtica”.

A aquests impactes, subratllen, “hi sumam la pressió urbanística accelerada sobre tot el nostre territori, la pèrdua de biodiversitat, la degradació i destrucció del nostre entorn en favor d’un creixement econòmic que beneficia només a uns pocs a costa de l’empobriment general, ens veiem abocats a un futur incert i preocupant”.

També denuncien que “la gentrificació extrema i la Marca ‘Ibiza’ han portat a una vulneració sistemàtica i crònica del dret a l’habitatge. L’actual model turístic depredador, de la mà dels grans i petits propietaris, immobiliàries i fons voltor, ha reduït dràsticament el parc d’habitatge familiar, tot convertint-lo en turístic, legal o il·legal”.

Per a aquestes entitats, això, entre altres causes, “ha provocat una escalada exponencial dels preus dels lloguers tot portant, en conseqüència, a la població resident de Formentera i Eivissa a una situació dramàtica. Cada volta més famílies s’estan veient forçades a viure indignament amuntegades en habitacions individuals, a mudar-se a caravanes, cotxes i tendes de campanya o, directament, a abandonar les illes, la qual cosa suposa un greu empobriment de la població local i, a llarg termini, una substitució d’aquesta per altra de major nivell adquisitiu”. Tot això, punten, “davant la mirada passiva de les institucions que no han activat cap ni un dels mecanismes existents per a posar remei a aquesta situació”.

Una situació que, assenyalen, “té una incidència especial en les persones més vulnerabilitzades: dones monomarentals o migrants. De fet, els desnonaments en cas d’aquestes famílies és molt superior a la resta de segments socials. La crisi d’habitatge que es viu a Eivissa i Formentera, a més, és un dels principals factors que reté a moltes dones en relacions d’abús i violència. Si sumem a aquesta situació la bretxa de gènere en els salaris i en les pensions, la injustícia inherent al nostre sistema econòmic perjudica les dones com a principals sostenidores de les cures”.

Finalment, indiquen que “la precarietat provocada pel model actual s’estén a la salut mental dels infants i joves que sovint han de passar llargues jornades laborals separades d’ambdós pares durant la temporada turística, propiciant una major vulnerabilitat i fragilitat en les seves relacions d’afecte”.