Avui és 7 de juliol, una data marcada en l’imaginari col·lectiu d’aquest país des de petits. Molts en fórem quan, de petits, durant la segona setmana de juliol, ens llevàvem a les 7:55 h per veure els mossos córrer davant els braus. I després, de més grans, somiàrem en anar a passar uns dies a Pamplona durant les festes patronals conegudes com a ‘sanfermines’, segurament, la festa més gran mai celebrada a la península. Sobre aquest esdeveniment anual s’han escrit rius de literatura, des de Hemingway a Orwell. Unes festes que fan viatjar a aquesta ciutat del nord de l’estat gent de tots els racons del món. Ara ja fa dos anys que aquesta festa no se celebra per mor de la pandèmia. Avui n’hem volgut parlar i conèixer una mica més amb navarresos establerts a Formentera des de fa anys. I ens han contat que significa per a ells aquesta festa i els records que en tenen. Ens ha acompanyat en Juan Zapatería ‘Zapa’, na Irantzu Sáez de Adana i en Mikel Gabarain, que encara no és navarrès, se sent un pamplonès de cor. També hem connectat amb Pamplona per parlar amb en Santos ‘Txusma’ Zapatería, criador de braus i que ens ha comentat el moment que viu el sector, i amb en Ioseba, pamplonès que ve cada estiu a Formentera per dir-nos com es viu aquesta aturada de dos anys sense aquesta festa mundialment coneguda.