Aquest matí hem tingut “l’immens plaer”, com resa una de les seves cançons, de parlar una estona amb en David Carabén. Ell ja havia xerrat amb naltros al De far a far coincidint amb la publicació d’alguns dels discs de Mishima o amb l’avinentesa del concert de Sant Jaume el 2015 a la plaça de Sant Francesc. Aquest cop, però, li vam plantejar una conversa sobre el fet d’escriure, el seu món particular d’interessos literaris i cinematogràfics i, per descomptat, parlar de les cançons de la seva banda, Mishima, que va obrir un camí de música feta en català des dels marges que, gràcies a una fornada històrica immediatament posterior de bandes arreu dels territoris de parla catalana, s’ha acabat convertint en música de grans minories. En aquest enllaç podreu escoltar l’entrevista, on hi trobareu també, entre d’altres, reflexions sobre els fills, sobre la cultura francesa o sobre la fe o el fet de creure o no creure.