La presidenta balear, Francina Armengol, ha detallat els eixos d’aquesta normativa capdavantera a l’Estat en un acte a Madrid al qual han acudit un centenar de persones, entre les quals hi havia la vicepresidenta segona del Govern d’Espanya i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto; els líders estatals dels sindicats CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, així com els principals representants del sector turístic de les illes.

El nou marc legal s’ha desenvolupat amb l’objectiu que les Illes Balears puguin continuar liderant el turisme gràcies a tota una sèrie de transformacions que portin la destinació a ser plenament sostenible i circular.

La norma, tal com ha destacat Armengol, permetrà que les illes liderin aquest procés entorn d’una sostenibilitat entesa en un triple vessant: social, econòmic i mediambiental. Per això, el nou marc legal recull tota una sèrie de mesures que permetran un creixement econòmic més inclusiu i més sostenible, una millora de la convivència entre treballadors, residents i turistes, un ús més eficient dels recursos, així com un nou impuls a la col·laboració publicoprivada, tal com marca la gestió dels fons europeus. Tot això per aconseguir que les Illes Balears es converteixin en una destinació pensada no només per als turistes, sinó també per a residents i treballadors del sector.

Armengol ha defensat aquesta “estratègia ambiciosa” per “convertir el sector turístic en motor d’impactes positius en tota la societat”, que permetrà a les illes ser “més sostenibles en l’àmbit social i en l’ecològic”. La presidenta ha explicat que la col·laboració amb el sector, primer interessat a continuar a l’avantguarda mundial en la innovació turística, permetrà avançar en “una transformació que fa temps que està en marxa” i que suposarà “no tornar al 2019, sinó arribar a un punt millor en tots els aspectes: en qualitat de l’ocupació, en salaris, en oportunitats per als emprenedors, en negoci, en sostenibilitat ambiental i social, en competitivitat, en igualtat i drets”.

Aquesta llei considera, segons la presidenta, el turisme “com una eina que ha d’impactar de manera positiva en tota la societat”, un plantejament que generarà solucions “capaces de millorar alhora l’experiència del turista, la qualitat de vida dels residents i les condicions laborals dels treballadors” i que permetrà que “el turisme que ens va convertir en referència mundial de negoci i en paradís somiat per a l’oci, ens porti ara a liderar la regeneració ambiental i el progrés social”.

En aquest sentit, la norma preveu augmentar la protecció a les cambreres de pisos, un col·lectiu molt afectat per la sinistralitat laboral. D’aquesta manera, des de l’any 2023, els hotels de les illes hauran d’instal·lar llits elevables (mecànics o elèctrics) per facilitar la seva feina, una mesura que implica renovar 300.000 llits i de la qual es beneficiaran més de 20.000 cambreres de pisos. Cal recordar que el 35% dels accidents laborals que sofreix aquest col·lectiu estan relacionats amb els sobreesforços.

Al mateix temps, la norma aposta per una economia circular en el sector, per la qual cosa s’exigirà a totes les empreses que tinguin un pla de circularitat, la qual cosa convertirà les Illes Balears en una destinació capdavantera a l’hora de normativitzar aquesta qüestió, i adequar al mateix temps la normativa turística als objectius de dues lleis autonòmiques, la de canvi climàtic i la de residus.

En aquesta línia, la circularitat inclourà aspectes com l’alimentació, l’ús i la cura de l’aigua, els residus o les energies netes. Entre les directrius que establirà entorn d’aquestes qüestions, en l’àmbit de l’alimentació es prohibirà la utilització d’espècies classificades dins categories amenaçades i s’establirà com a obligatòria la traçabilitat del peix i del marisc d’origen balear.

Pel que fa a l’energia, s’obligarà els establiments turístics a canviar les calderes de fuel per altres de gas natural o elèctriques, amb la qual cosa s’emetran anualment 57.600 quilos de CO2 menys per establiment.

Dins l’àmbit de l’aigua, la norma estableix l’obligatorietat d’instal·lar sistemes de doble polsador en les cisternes dels WC als hotels, com també de dispositius d’estalvi d’aigua en aixetes de lavabos, banyeres i dutxes. També es potenciarà l’aprofitament de les aigües pluvials, la qual cosa serà un factor que caldrà tenir en compte en la millora de la classificació de l’establiment, i els allotjaments turístics hauran de mesurar el consum d’aigua.

Finalment, en qüestió de residus, la norma prohibirà l’ús dels articles de gentilesa d’un sol ús. Al mateix temps, els hotels hauran de substituir l’ús de paper per codis QR i també estaran obligats a mesurar el consum de residus. A més, els establiments hauran de controlar les temperatures dels edificis de manera integral, també en les zones reservades al personal, especialment en les cuines.

La norma també recull altres mesures, com una modificació completa en els barems que serviran per establir la classificació hotelera, entre els quals s’inclouen increments de la puntuació a mesures de circularitat, com l’ús d’energies renovables o sistemes d’optimització de consum d’energia.