El Consell de Govern extraordinari ha aprovat aquest divendres la Llei de circularitat i sostenibilitat turística que, entre altres mesures, preveu blocar totes les places turístiques, de vacances i hoteleres, per als quatre anys vinents, per tal de millorar la qualitat de vida dels residents i l’experiència turística dels visitants.

Així, durant aquest temps no es podran comprar noves places de les borses de Formentera, Eivissa i Mallorca. En el cas de Menorca, que no té borsa de places, s’aplica la congelació per a nova oferta. Durant aquests quatre anys, els consells insulars podran determinar, mitjançant els seus plans territorials insulars, si es recuperen aquestes places o es deixen extingir.

Aquesta nova normativa preveu, per tant, un decreixement de places. La moratòria afecta les places hoteleres i les de lloguer turístic, que en el cas de les borses de Formentera, Eivissa i Mallorca ara mateix sumen un total de 18.718, de les quals 3.232 corresponen a Formentera.

Valoracions del Consell de Formentera
Des de la institució insular s’ha valorat positivament aquesta mesura. La presidenta Ana Juan ha apuntat que creu que “és el moment d’aturar i repensar quin és el futur que volem per la nostra illa i decidir si realment el sostre de places establert el 2019 és el que necessitam, i si Formentera necessita aquestes 3.700 places més o realment, amb les que tenim avui dia, són suficients”.
Juan ha aclarit que Formentera “pot fer aportacions del que considera que és necessari per millorar aquesta llei i sobretot que s’adeqüi a les necessitats específiques de la nostra illa i del nostre sector hoteler”. Finalment, ha qualificat la mesura de “valenta i necessària per poder repensar quin és el futur que volem per a les nostres illes”.

La vicepresidenta i consellera de Turisme Alejandra Ferrer, per la seva banda, ha recordat que en el cas de Formentera, les places d’estades turístiques “caduquen cada cinc anys, el que fa que sempre hem tingut la possibilitat de repensar el nostre model quan es consideri necessari”.
Així mateix, Ferrer ha afegit que “de manera general consideram que a aquest document li falta adaptació a Formentera” i s’ha emplaçat a treballar a través de la comissió d’ordenació i promoció turística amb la participació del sector i dels partits per “veure quines són les mesures que es poden implementar per transitar cap a la circularitat i que les decisions per a la nostra illa es prenguin des de Formentera comptant amb la ciutadania mitjançant el Consell d’Entitats”.

La primera destinació turística circular del món
La cap de l’executiu autonòmic, Francina Armengol, ha explicat que aquest decret llei, que no sols es convalidarà al Parlament, sinó que també es tramitarà com a projecte de llei i estarà obert a les aportacions de tots els grups parlamentaris, té com a objectiu que les Illes Balears “continuïn a l’avantguarda en turisme, essent la primera destinació turística circular del món, i una destinació referent en com es cuiden els treballadors i treballadores, que són qui ens fa ser líders en turisme”.

A més d’agrair la tasca feta per tots els agents implicats en la redacció i negociació d’aquest decret llei, Armengol ha assegurat que al Govern “sabem que aprovam exigències que impliquen inversions per al sector turístic i sabem que en els darrers anys han viscut una situació econòmica complexa”, motiu pel qual la normativa arriba acompanyada d’un compromís de recursos públics per part de l’Administració.

60 milions d’euros d’inversió
La nova normativa autonòmica de turisme comportarà una inversió pública de 60 milions d’euros en ajudes al sector i suposarà un clar avenç cap a la circularitat, amb l’objectiu de convertir el turisme en un motor d’impactes positius en tota la societat i en el medi ambient, entorn d’una sostenibilitat entesa en un triple vessant: social, econòmic i mediambiental.

És una regulació capdavantera a l’Estat, que està dividida en quatre eixos i que recull tota una sèrie de mesures que permetran un creixement econòmic més inclusiu i més sostenible, així com una millora de la convivència entre treballadors, residents i turistes, i un ús més eficient dels recursos. Gira al voltant de quatre pilars:

– Sostenibilitat social i econòmica
– Circularitat i sostenibilitat mediambiental
– Sostenibilitat territorial
– Modernització i simplificació administrativa

Pel que fa a la sostenibilitat social i econòmica, la norma estableix com a punt de partida la qualitat de l’ocupació i la qualitat de vida de les persones, amb mesures que fan que el turisme sigui també sostenible socialment.

En aquest sentit, s’augmentarà la protecció a les cambreres de pisos, un col·lectiu molt afectat per la sinistralitat laboral. Des de l’any 2023, els establiments de les Illes Balears hauran d’instal·lar llits elevables (mecànics o elèctrics) per facilitar la seva feina, una mesura que implica renovar 300.000 llits i de la qual es beneficiaran més de 20.000 cambreres de pisos.

Els establiments disposaran de sis anys per adaptar-se a la normativa
Al mateix temps, el Decret llei aposta per una economia circular en el sector, per la qual cosa s’exigirà a totes les empreses que disposin d’un pla de circularitat. Això convertirà les Illes Balears en una destinació capdavantera a l’hora de normativitzar aquesta qüestió.

Les empreses cada any hauran de dur a terme una avaluació de la gestió dels recursos i residus generats i, a partir d’aquesta avaluació, hauran d’elaborar una planificació cada cinc anys en què hauran d’estipular els objectius de reducció i les inversions, les pràctiques i els protocols necessaris per complir-los.

En aquesta línia, la circularitat inclourà aspectes com l’alimentació, l’ús i la cura de l’aigua, els residus o les energies netes. Entre les directrius que establirà entorn d’aquestes qüestions, en l’àmbit de l’alimentació es prohibirà la utilització d’espècies classificades dins categories amenaçades i s’establirà com a obligatòria la traçabilitat del peix i del marisc d’origen balear.

Quant a l’energia, s’obligarà els establiments turístics a canviar les calderes de fuel per altres de gas natural o elèctriques, amb la qual cosa s’emetran anualment 57.600 quilos de CO₂ menys per establiment.

En l’àmbit de la sostenibilitat territorial, el tercer eix de la normativa mantindrà l’aposta pel medi ambient i la protecció del territori continuarà sent ferma. A més de bloquejar el creixement turístic mitjançant la congelació de places, el text legal lliga la realització de reformes als establiments turístics a noves limitacions i exigeix com a condició prèvia una reducció de places turístiques del 5% per part de l’establiment. Els expedients de reforma s’autoritzaran mitjançant una declaració responsable.

Finalment, a més de les modificacions relatives a la sostenibilitat social o econòmica, mediambiental i territorial, la nova Llei presenta una sèrie de millores en l’àmbit de la simplificació i la modernització administrativa.

A més, s’estableixen nous requisits per als habitatges turístics, ja que a partir del maig de 2023 hauran de disposar d’un llibre de registre que farà constar la data i la identificació de la persona responsable de garantir els serveis obligatoris que marca la llei per a aquesta mena d’establiments, com la neteja periòdica o el manteniment de les instal·lacions.

La norma recull també que tots els hostals, les pensions, els càmpings i els habitatges turístics han de mantenir unes condicions òptimes d’higiene i neteja, i també han de mantenir en perfecte funcionament i actualitzats els mecanismes i les instal·lacions que posseeixin. Com a contrapartida, deixaran d’estar subjectes a l’obligació de superar els plans de modernització.

Infraccions i sancions
El nou text legal estableix un règim sancionador en cas d’incompliments o infraccions administratives. Així, l’incompliment en el termini màxim establert per a la instal·lació de llits elevables serà sancionat amb 500 € per cada llit no instal·lat.

El fet de no disposar de tota la documentació acreditativa de l’elaboració del pla de circularitat serà sancionat amb una multa de 100.000 €, mentre que el fet de no indicar de manera diferenciada en la carta, el menú o similar, els productes tant de marisc com de peix que tenguin origen balear serà sancionat amb un requeriment o una multa de fins a 1.000 €.

La resta d’infraccions, com per exemple incomplir l’obligació d’eliminar les instal·lacions tèrmiques, no disposar de doble polsador en els vàters o fer ús d’espècies classificades com a amenaçades per al consum alimentari, seran sancionades amb multes d’entre 4.000 i 40.000 €.