Les tasques d’exhumació del cementeri nou de Sant Francesc per a localitzar les restes de les 58 víctimes mortals del Penal de la Savina (Es Campament) han finalitzat avui dimecres, 13 d’abril, després de dues setmanes d’intervenció.
L’equip d’arqueòlegs de la Societat de Ciències Aranzadi ha localitzat fins a sis cossos que podrien ser compatibles amb les víctimes des Campament.
A la intervenció s’ha excavat l’esplanada de terra situada davant la porta principal del cementeri, concretament l’espai comprès entre les files 1 i 6 del costat dret, una zona que correspon a l’espai assenyalat com a possible lloc d’enterrament de les víctimes del Penal de la Savina d’acord amb la documentació de l’època i amb l’estudi efectuat per l’historiador eivissenc Antoni Ferrer Abárzuza per a ATICS, com a part del Segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears.
En aquesta esplanada s’han intervingut un total de 20 sepultures individuals, situades a una profunditat mitjana d’1,80 metres. En 15 d’elles “no s’han trobat restes que es puguin considerar compatibles amb els presos del Penal”, no obstant això, en les altres cinc, hi ha indicis que apunten a “un possible resultat positiu” de la cerca, tal com ha detallat la responsable d’Aranzadi i doctora en Antropologia Física, Almudena García-Rubio.

Restes humanes de sis individus compatibles amb les víctimes del Penal
És en les darreres files de l’esplanada, en concret en les files 5 i 6, on s’han localitzat les restes humanes de sis individus que, per les seves característiques, serien compatibles amb les mates del Penal de la Savina.
Es tracta d’enterraments situats a la part inferior de les tombes, per la qual cosa correspondrien als més antics, que pertanyerien tots ells a individus homes, enterrats en taüts molt senzills dels quals només queden algunes restes.
En un d’aquests enterraments, corresponent a un home jove, s’ha recuperat una medalla de la Verge de la Miraculosa, exactament igual a la que es va recuperar fa uns mesos en la fossa del cementeri de Son Coletes, a Manacor (Mallorca), i igual a les trobades al cementeri del Fuerte de San Cristóbal, a Pamplona -un cementeri de presos d’un penal franquista- i en la Fossa d’Iragorri, també a Navarra.
A més, un altre dels esquelets trobats presenta signes evidents de tuberculosis, una malaltia molt comuna entre la població reclusa. De fet, de les 58 víctimes mortals del Penal, 18 d’elles van morir per tuberculosi segons certificació facultativa. I, a més, segons el Registre Civil, només hi ha dues persones que morissin per tuberculosis a Formentera en el període 1940-1942 i van ser dues dones.
La intervenció d’Aranzadi també ha afectat la zona assenyalada com a possible lloc d’enterrament per part del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, situada una mica més a l’oest, davant el bloc dels columbaris, així com en els passadissos, on les tasques han comporvat que mai va haver-hi ús cementerial.

El següent pas: les anàlisis de laboratori
Ara seran els treballs de laboratori que ja està duent a terme el professor de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la universitat del País Basc, Luis Ortega, els que hauran de determinar si efectivament les restes trobades corresponen a les víctimes del Penal.
En concret, serà a través d’una anàlisi dels isòtops d’estronci, que es poden mesurar amb l’esmalt de les dents, la qual cosa permetrà confirmar que les restes corresponen a persones no naturals de les Illes Balears i, per tant, distingir entre població local i població reclusa, ja que només dos de les víctimes mortals del Penal de la Savina eren originàries de les Illes Balears.
A l’espera d’aquests resultats, i davant la possibilitat d’haver trobat les restes de les víctimes del Penal, el Govern balear ja s’ha posat en contacte amb les administracions autonòmiques d’Extremadura i Múrcia, d’on eren originàries la majoria de les víctimes, així com amb els executius de Canàries, Comunitat Valenciana, Catalunya i Madrid, per a, en cas d’obtenir resultats positius, poder iniciar com més aviat millor les tasques de recollida d’ADN de les famílies.

Segona intervenció al Cementeri Nou de Sant Francesc
Així mateix, la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i la direcció general de Memòria del Govern, ja treballen en la proposta d’una segona fase d’exhumació del cementeri de Sant Francesc, que haurà de ser aprovada per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, i que permetria excavar la zona final de l’esplanada per a acabar la cerca de les víctimes, perquè tot apunta al fet que és en aquesta àrea on van poder ser enterrats els morts del Penal, mentre que la zona de l’entrada hauria estat reservada per als enterraments ordinaris.

“Enguany fa 80 anys que els franquistes van tancar es Campament”
En la roda de premsa per presentar els resultats celebrada avui al Consell de Formentera, la presidenta, Ana Juan, ha destacat la feina “conjunta que s’està portant a terme entre les administracions i el Fòrum per la Memòria per intentar retornar la dignitat a les víctimes i les seves famílies, malgrat que arribem tard”. Juan ha assegurat que “s’ha de continuar fent feina i investigant en aquesta època negra de la nostra història com ho estan fent les administracions progressistes, sobretot quan tenim amenaces de partits que ho volen deixar en l’oblit”.
Així mateix, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha afirmat que “enguany fa 80 anys que els franquistes van tancar es Campament de la Savina. Vuit dècades amb les víctimes abandonades sense làpida en el cementeri de Sant Francesc. Ara toca fer la feina que s’hauria d’haver fet abans: continuarem treballant per a trobar-les, identificar-les i retornar-les a les seves famílies”.