La presidenta del Consell, Ana Juan i la presidenta del Govern, Francina Armengol, han visitat avui dilluns el cementeri de Sant Francesc, on els treballs d’excavacions i exhumacions que va dur a terme la Societat de Ciències Aranzadi dins del Tercer Pla de Fosses del Govern (2021-2022) han permès la identificació de Francisco Solano Vera, la primera víctima mortal identificada del penal franquista de la Savina.

Acte de reparació de la memòria i de justícia democràtica
La presidenta Ana Juan ha recordat a la seva intervenció que “han passat 80 anys de la mort de Francisco Solano en condicions inhumanes al penal de Formentera i ja és hora que les seves restes siguin enterrades a la seva casa de Cartagena”. Juan ha subratllat que aquest és un acte de reparació de la memòria i de justícia democràtica, i ha felicitat el Govern, el Consell, investigadors i associacions que “lluiten i treballen per reparar la memòria de les víctimes del franquisme”.

El Govern informava el passat dijous de la identificació del cartagener Francisco Solano, les restes del qual haurien estat recuperades el mes d’abril passat i identificades mitjançant la comparació genètica de les mostres obtingudes en l’exhumació amb l’ADN donat per dues de les filles del difunt.

Es tracta, no sols de la primera víctima de la repressió franquista identificada a Formentera, sinó també de la primera víctima identificada a Balears procedent de fora de l’arxipèlag.

La identificació de Solano, a més, confirma que els cossos recuperats a l’abril en la primera fase d’excavacions i exhumacions del cementiri de Sant Francesc, que presentaven característiques compatibles amb les de les víctimes del penal, un total de sis, correspondrien a les altres persones que varen morir en captivitat en el campament militar franquista.

Següent intervenció
El Govern durà a terme una segona intervenció al fossar dins del Quart Pla de Fosses (2022-2023) que impulsa la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica. L’objectiu és localitzar les restes del nombre més gran possible de víctimes mortals del penal, fins a 58 segons l’estudi efectuat per l’historiador eivissenc Antoni Ferrer Abárzuza, per al Segon Pla de Fosses del Govern —la majoria extremenyes i murcianes, però també madrilenyes, catalanes, canàries, valencianes i balears— que haurien mort a la colònia de la Savina entre 1940 i 1942, a causa del desproveïment d’aliments i l’absència de condicions higienicosanitàries.

Per a això s’intervindrà la zona final de l’esplanada del cementiri, a continuació de la fila 6 ,que és on es varen recuperar les restes de Francisco Solano Vera, perquè tot apunta al fet que és en aquesta àrea on varen ser enterrats els morts del Penal, mentre que la zona de l’entrada hauria quedat reservada per als enterraments ordinaris.