Bárbara Barale és una cantautora argentina amb cert reconeixement a la seva terra natal que, després de girar una volta per Europa, va voler provar sort aquest estiu a Formentera per guanyar-se la vida oferint la seva música a locals d’oci. Acompanyada, també a la guitarra, per Gabriel Ancona, Bárbara venia, segons explica, amb una imatge idealitzada de Formentera, com espai de creació i d’efervescència artística, i volia seguir els passos, segons comenta, d’entre d’altres, Pink Floyd. Però la decepció que ha experimentat en trobar-se amb el rebuig de molts locals d’oci i restauració a què toqués les seves pròpies cançons, ha fet que intentés la via de la música al carrer, possibilitat que la Policia Local li va dir que estava prohibida. Va demanar reunió amb l’antiga presidenta Ana Juan i l’actual president, LlorençCórdoba per informar-se sobre la normativa de música al carrer i per buscar una oportunitat de tocar al carrer. En qualsevol cas, en cap cas, aquesta era la Formentera que ella havia imaginat. I aquesta situació de frustració l’ha inspirat i empès a escriure una cançó molt crítica amb el model de negoci i les pulsions superficials, segons ella, que imperen a Formentera. No és una crítica, matisa, als altres músics que sí que toquen, per guanyar-se la vida, cançons d’altri, sinó a una illa que es regeix exclusivament per la cerca del benefici i que ofereix un producte molt allunyat de l’art com ella l’entén.

Avui l’hem tingut al De far a far explicant-nos tot això i cantant-nos sobre Formentera.

Podeu escoltar l’entrevista sencera en aquest enllaç: