El reforç d’ancoratges dels fondejos a l’arena amb uns altres de millor qualitat; canviar els tacs químics actuals per uns altres amb les unions mecàniques soldades; la col·locació de brides de nilons per dificultar que s’afluixin els grillons dels fondejos; la substitució de les boies punxades i la instal·lació de les no existents; així com la instal·lació d’elements de seguretat als pantalans flotants, són algunes de les solucions que proposa l’informe encarregat pel conseller de Litoral, Llorenç Córdoba, per millorar la seguretat dels amarraments ecològics i el pantalà flotant de l’estany des Peix després de l’onada d’embarcacions que es varen deixar anar d’aquests amarraments durant els temporals de mitjan octubre passat.

14,5% dels punts de fondeig en mal estat
Després de la realització d’una inspecció subaquàtica dels 207 punts d’amarrament en boia amb un equip de bussejadors i una embarcació de suport, els tècnics varen establir que 30 d’aquests punts de fondeig, un 14,5% del total, estan en mal estat a causa de la fallada de l’ancoratge. “En els casos més greus, l’ancoratge està pràcticament arrencat, la vareta de l’ancoratge i els estabilitzadors estan completament desenterrats i si s’utilitza la instal·lació pot fallar completament”, indica textualment l’informe. “En els menys greus, la vareta es troba entre 25 i 50 centímetres desenterrada i, encara que no vagi a més, amb el temps i els temporals es pot acabar partint”, al que cal sumar-li que “com més sortit està un ancoratge, menor és la seva capacitat de càrrega, amb el que l’eficàcia del mateix no està garantida”.

“Tots els tacs químics presenten un problema”
Així mateix, s’han detectat quatre ancoratges tipus tac químic en mal estat, parcialment arrencats o que es mouen i que no es pot garantir el seu correcte funcionament. “En general, tots els tacs químics presenten un problema i és que estan fabricats amb unions mecàniques sense soldar, amb el que amb el temps es poden afluixar i la instal·lació fallar. Això s’ha solucionat en alguns casos amb un trepant i un passador d’acer inoxidable travessant la rosca no soldada. Si el passador falla o produeix corrosió galvànica a la vareta, amb el temps es podria deixar anar la part superior de l’ancoratge”, dictamina l’informe.

Grillons fluixos
Una altra de les fallades detectades és que 41 grillons dels fondejos estaven fluixos o mal atapeïts. En aquest cas els bussejadors els van estrènyer i van col·locar brides de nilons per a dificultar que es tornin a afluixar i com a testimoni per a futures inspeccions.

Amarratges sense guardacaps
També s’han detectat 16 amarratges de l’usuari sense guardacaps i altres deficiències, ja que el sistema instal·lat manca d’una amarra on l’usuari pugui amarrar els seus caps i, d’aquesta manera, “és responsabilitat de cada usuari instal·lar-se unes amarres fixades a la cadena amb un grilló o directament lligades a la cadena”.

Boies de fons punxades o inexistents
La inspecció, realitzada a petició del conseller de Litoral, va detectar també que hi havia 12 boies de fons punxades o inexistents. “Per a evitar que el fregament de la cadena provoqués danys constants a la flora i fauna al voltant del punt d’amarrament, es van instal·lar boies de fons amarrades a la meitat de la cadena, de manera que aquesta quedés separada del fons. L’elecció del model de boia no va ser el més encertat, ja que són les que normalment s’utilitzen per a abalisaments de platges, no són de plàstic rígid i amb el temps s’acaben punxant, deformant i inundant, per la qual cosa deixen de complir la seva funció”. La recomanació en aquest cas és que, a mesura que es vagin deteriorant, siguin substituïdes per un altre model de boia rígida específica per a romandre submergida i dissenyades per a resistir millor el pas del temps.

Boies de superfície danyades o amb aigua
També s’han detectat boies de superfície danyades o amb aigua dins. D’una banda, la part on es fixa a la cadena és de plàstic i el mateix pes de la cadena l’acaba desgastant i trencant, cosa que provoca l’enfonsament de la boia o que aquesta es desprengui de la instal·lació. A més, en ser un model rígid, “durant les encalmades pot picar a l’embarcació danyant la seva pintura o marcant la seva antifouling (producte químic que allibera biocides per a mantenir el casc lliure de flora i fauna marina). Recomanem que quan es deteriorin i hagin de ser canviades siguin substituïdes per un model inflable amb un altre sistema d’unió a la cadena que no sigui de plàstic”.

Ancoratges sobre Caulerpa
Així mateix, diversos ancoratges dels 207 inspeccionats estan instal·lats a zones on hi ha Caulerpa Prolifera, sobretot a la zona sud-est. Aquest fet és destacable, ja que el mateix projecte determina que no s’instal·laran ancoratges ni fondeig de cap mena sobre aquesta alga.

Pantalans amb mancança d’elements de seguretat
Quant als pantalans, la inspecció ha determinat que manquen d’elements de seguretat com ara escales d’accés en cas de caiguda a la mar, llums, cèrcols salvavides, extintors i farmacioles, entre altres coses. “Sent una instal·lació utilitzada per gent gran, creiem que és molt necessari instal·lar escales a diversos punts per a poder accedir a la superfície en cas de caiguda a la mar. Es poden instal·lar torretes d’alumini equipades amb extintors, cèrcols salvavides amb caps, farmaciola de primers auxilis i fins a un desfibril·lador automàtic. També seria necessari algun punt de llum amb sistema de plaques solars i cèl·lula fotoelèctrica que il·lumini l’estructura en alguns punts”.

Es proposa al seu torn la substitució dels guardacaps de plàstic per elements d’acer a les guies de la part exterior dels pantalans.