El projecte de decret de Transport Marítim de les Balears es troba encallat des de l’any passat en la darrera fase de tramitació, a l’espera del vistiplau de la Comissió Europea, que ha requerit més documentació al Govern autonòmic, segons ha explicat el director general de Ports i Transport Marítim, Antoni Mercant en aquest entrevista a Ràdio Illa.

La Comissió Europea ha d’emetre un informe vinculant positiu perquè prosperi aquesta normativa, demandada des de Formentera perquè, una vegada aprovada, permetria a l’executiu balear garantir la primera i darrera connexió marítima del dia amb Eivissa. El decret, que desenvolupa la Llei de Transport Marítim aprovada el 2010, preveu la convocatòria d’un concurs per establir una obligació de servei públic per al primer vaixell que salpa cap a Eivissa (entre 5 i 6 h) i el darrer que surt cap a la Savina (entre 22 i 23 h). La patronal de les navilieres APEAM (Associació Patronal d’Empresaris d’Activitats Marítimes) ha informat que aquests serveis només són rendibles durant la temporada turística i en la resta de mesos de l’any les companyies els han portat a terme després d’acords puntuals amb el Govern balear que impliquen, d’una banda, que les empreses assumeixin la despesa d’aquests trajectes i, de l’altra, que no aportin garanties per a l’estabilitat duradora d’aquestes connexions.

La informació que demana Europa
Segons ha explicat Mercant, la Comissió Europea ha sol·licitat informació detallada sobre la despesa econòmica que suposen els serveis entre les 5 i les 6 h i entre les 22 i les 23 hores, així com quants passatgers estarien disposats a viatjar en aquestes franges. Si bé el responsable de Transport Marítim assenyala que la previsió econòmica es pot calcular, subratlla la dificultat d’establir amb exactitud una xifra amb relació al nombre d’usuaris d’aquests trajectes.
Així mateix, Mercant afirma que per fonamentar el decret el Govern ha exposat a la Comissió Europea la realitat de “l’aïllament” i la “triple insularitat que pateix Formentera” i que “quan arriba la tardor, l’únic vincle de l’illa amb l’exterior és el transport marítim”. Tot i això, apunta el director general, des de la Comissió Europea “no entenen per què a l’estiu hi ha tantes freqüències i moviments i durant hivern hi ha errades en el mercat”, en referència a les mancances en les connexions en la darrera i última hora.
Paral·lelament, Mercant ha manifestat que també s’han portat a terme reunions amb la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) que es “preocupa” de si “hi ha errades o no de mercat”. Tot i això, el director general ha precisat que l’informe que pugui emetre la CNMC no serà vinculant.

El mollet des Caló. Arxiu/LGM

Rehabilitació del mollet des Caló
D’altra banda, Mercant ha assegurat que el Govern balear té “l’obligació de restaurar” les instal·lacions litorals deteriorades, com és el cas del mollet des Caló de Sant Agustí. El director general ha declarat que si aquesta obra “no està pressupostada, no tenim cap inconvenient en fer una ampliació de pressupost” i ha indicat que “a partir d’octubre hi ha infinitat d’obres d’adequació [pendents] (…), amb casos similars als des Caló”. Tot i això, Mercant no ha revelat si hi ha algun termini o projecte aprovat per emprendre aquesta intervenció que l’Associació de Veïns des Caló demanda des de fa 12 anys.
L’anterior Govern balear es va comprometre a final de legislatura a escometre l’obra, i l’any 2022, abans de la transferència de competències de Costes a l’administració autonòmica, el Parlament instà a la Demarcació General de Costes a rehabilitar de manera urgent el Mollet des Caló. A més, els anys 2021 i 2022, el Ple insular aprovà per unanimitat, durant les votacions del Debat de l’Estat de l’illa, sol·licitar a Costes la restauració d’aquest mollet.

Una de les embarcacions que s’encarrega de la neteja del litoral. CAIB

S’avança un mes la recollida de residus a la mar
En un altre àmbit de coses, Mercant ha declarat que enguany les barques que fan neteja en el litoral han començat les feines un mes abans del que era habitual, de manera que des de l’1 de maig fins al 30 de setembre hi ha 17 embarcacions de neteja de platges i 5 de costes operant a les Balears. En el cas de Formentera, n’hi ha una de cada tipologia que ofereix els seus serveis “en tot el litoral de l’illa” cada dia (també diumenges) des de les 8 fins a les 15 hores. Mercant ha assenyalat que a Formentera se sol extreure uns 1200 quilos anuals, “la majoria plàstics, xarxes, bidons”, materials que “venen de les nostres costes i d’altres bandes de la Mediterrània”. En tot cas, precisa el director general, aquests residus són entregats a un “gestor autoritzat” a l’illa de Formentera.