El president del Consell de Formentera, Llorenç Córdoba, ha retornat al faristol aquest dimecres previ a la Diada del sant patró de la nostra illa per a pronunciar el tradicional discurs de l’acte institucional de les Festes de Sant Jaume, un discurs que, a diferència del de l’any passat, volia ser intencionadament i en paraules del mateix cap de l’executiu insular “institucional, però que sigui el menys polític possible. Intentarem fer una mica d’història de per què es va triar Sant Jaume com a diada de Formentera. Sempre sabeu que es comenta alguna cosa de l’actualitat, de les dificultats que hi ha, de les coses que ha fet l’equip de govern. D’això intentaré no parlar-ne massa, sinó de coses més petites, però que de vegades afecten a més gent”.

Així, el discurs d’aquest 2024 ha versat en la seva primera part introductiva, gairebé un terç del seu total, en explicar el perquè Sant Jaume és el patró de Formentera, amb referències a l’historiador Joan Marí Cardona, la despoblació, les ràtzies dels pirates turcs, la repoblació amb gent provinent del quartó de Santa Eulària i l’existència entre aquests repobladors de nombrosos Jaumes, dels quals se n’ha recitat una acurada llista amb una onzena de protagonistes.

Els dos terços restants del discurs feien referència a la autoreivindicació de Formentera com a illa amb identitat pròpia i necessitats d’obtenir més quotes d’autogovern, per a passar després als temes “més petits, però que afecten a més gent”, entre ells, el repte de la sequera persistent, amb els esforços del Consell i molt especialment de l’àrea de Sector Primari en ajudar a ramaders i apicultors a finançar l’alimentació dels seus respectius ramats de mamífers i d’himenòpters.

També hi ha hagut referència al drama de la immigració irregular i als pocs mitjans que té l’illa de Formentera per a atendre i acollir a aquestes “persones que s’han de jugar la vida per a aconseguir una vida millor”.

Córdoba ha destacat també “el consens i la importància de mantenir un sa equilibri entre medi ambient i turisme, el nostre principal sector econòmic” i el consens aconseguit per a “evitar una vaga indefinida de recollida de fems que, a més d’afectar el nostre fràgil ecosistema, hagués suposat una nefasta imatge per a Formentera com a destinació turística”.

Com a activitat turística alhora que “desestacionalitzadora”, ha rebut especial menció la 15K Formentera Night Run, “la primera carrera nocturna que se celebrarà aquí, una experiència global, ja que a més de la carrera, hi haurà concerts, activitats gastronòmiques, i molt running” organitzats “per una empresa privada i el Consell Insular de Formentera”.

A tall d’epíleg, el president del Consell ha assegurat que “continuarem treballant incansablement capejant els temporals per a aconseguir una illa millor per a tothom, residents i turistes” i ha donat les gràcies a tots els assistents tot desitjant-los “unes bones festes patronals de Sant Jaume!!!”

En canvi, el parlament del president no ha fet cap referència al problema d’accés a l’habitatge, que en el discurs de l’any passat sí que va ocupar una part del discurs: “La rehabilitació d’edificis públics perquè puguin ser utilitzats provisionalment per a albergar d’una forma digna els funcionaris que venen de fora de l’illa per a cobrir serveis fonamentals, com professors, sanitaris i agents de la llei, entre altres”.

Tampoc hi ha hagut cap esment al compromís, referenciat l’any passat al discurs, “d’augmentar la inspecció del lloguer turístic il·legal per a fer aflorar l’oferta d’habitatge de lloguer per a tot l’any”.

En l’acte institucional de les festes de Sant Jaume enguany no s’ha portat a terme l’entrega dels Premis Sant Jaume, les distincions honorífiques, títols de fills adoptius i medalles d’or que es brindaven en ocasions precedents i que junt amb els vídeos que s’emetien, vestien l’acte d’una solemnitat i extensió que en aquesta edició d’enguany s’han vist minvades.

Discurs íntegre de l’acte institucional de les Festes de Sant Jaume 2024

El Reglament Orgànic del Consell Insular de Formentera va establir el 2010, per primera volta a la història, l’oficialitat del dia de Sant Jaume com la festa de tots els formenterers. Però aquesta declaració no va ser ni fruit del capritx ni de la casualitat, sinó que va ser el resultat d’una tradició que es remunta segles enrere.

Segons es desprèn de les recerques realitzades per l’historiador més gran de les Pitiüses, Joan Marí Cardona, des de la segona meitat del segle XIV als últims anys del segle XVII, les contínues onades de la pesta que van assotar l’illa de Formentera van provocar la seva despoblació. Els boscos van anar tapant totes les terres de cultiu de l’illa a passes agegantades i van atraure els pirates turcs, que van aprofitar aquestes terres per a preparar els seus atacs a Eivissa. De fet, els pitjors atacs que sofria Eivissa provenien de Formentera amb un itinerari que va acabar sent rutinari al segle XVI: s’Espalmador- ses Salines- Vila.

Aquesta situació, que es va estendre durant gairebé tot el segle XVII, va fer un gir radical quan el rei Carles II va donar aquestes terres als eivissencs Marc Ferrer i al seu gendre, Antoni Blanc, cosa que va provocar que molts eivissencs es traslladassin a la nostra illa, que a partir d’aquest moment es van fer formenterers i van començar a transformar aquesta terra, plena de boscos, en una illa plena de formenterers en la qual començaven a veure’s camps de cultiu, molins, pous, camins i, fins i tot, l’església.

Va ser amb aquesta repoblació de Formentera quan van començar a celebrar-se de nou festes. I segons la teoria de l’historiador Marí Cardona, els repobladors de l’illa provenien principalment del Quartó de Santa Eulària, que en aquell temps és on més abundava el nom de Jaume.

D’altra banda, el dia de Sant Jaume se celebra a la fi de juliol, just en aquest curt espai de temps que tenen de descans els pagesos entre la temporada de recollir els grans a les eres i la de recollir les fruites, per la qual cosa es pot concloure que és una data molt apropiada per a les festes i també per a anar d’Eivissa a Formentera per la calma de la mar. “No sembla que les famílies eivissenques que tenien familiars o amics a Formentera poguessin trobar una data millor per a anar a visitar-los i celebrar tots junts una gran festa”, conclou l’historiador.

Al contrari del que succeeix a Sant Antoni amb Santa Agnès, a Formentera no hi va haver cap imatge miraculosa de Sant Jaume ni cap sant va haver d’intervenir perquè no morís ningú després de l’enderrocament d’una església, com va ocórrer a Santa Eulària. El que va passar a Formentera és que va ser repoblada per un gran nombre de Jaumes, i exemple d’això són Jaume Escandell en la Mola, Jaume Ferrer d’Andreu, Jaume Guasch, Jaume Yern d’en Jaume, Jaume Joan d’en Jaume a ses Roques, Jaume Ramon a ses Eufabietes, Jaume Maians, Jaume Marí d’en Jaume as Cap de Barbaria, Jaume Roig a la Mola, Jaume Serra ‘Rampuixa’ a Cala Saona, o Jaume Serra d’en Bartomeu ‘Senyora’.
Amb totes aquestes dades, tot apunta al fet que la festa de Sant Jaume va poder nàixer de manera natural, no per decret de ningú. Amb tants Jaumes, molts d’ells familiars i amics, era difícil no fer festa el 25 de juliol.

Ara, catorze anys després que el ROC oficialitzàs aquesta festa, em sent molt orgullós de poder estar un any més davant tots vostès com a amfitrió d’aquest acte. Un any que ha estat molt dur i ple de dificultats, però després del qual continuam treballant amb la mateixa il·lusió per a continuar reivindicant-nos com a illa, una illa que preserva i accentua la seva identitat, però sense renunciar a obtenir més quotes d’autogovern que ens permetin afrontar des de Formentera la resolució de problemes que només a nosaltres ens concerneixen.
Uns reptes que, per a nosaltres, són de vital importància i que hem d’afrontar buscant a cada moment la millor solució per a cadascun d’ells, i sempre tenint en compte la dificultat que comporta l’especial idiosincràsia de la nostra illa.

Exemple d’aquests reptes, ni els més importants ni els menys importants que té la nostra illa, és la sequera a la qual ens estam enfrontant enguany i que, des d’un principi, ha estat una de les prioritats per al Consell Insular de Formentera durant aquest any. Aquesta preocupació pel nostre camp ens ha dut a lliurar als ramaders de l’illa menjar per als animals com a part de les mesures que ha posat en marxa la conselleria de Sector Primari i Litoral per a tractar de pal·liar els efectes de la sequera al sector ramader. Concretament, s’han repartit dos sacs de menjar per cada animal reproductor de les espècies ovina i caprina que figurin en el cens ramader obligatori del 2023.

També per a pal·liar els efectes de la sequera, la conselleria de Sector Primari del Consell Insular de Formentera ha donat una sèrie d’aliments als apicultors de l’illa per a mantenir amb vida els pocs ruscos d’abelles que queden a Formentera.

L’escassetat de flors i, per tant, de pol·len, feia difícil als apicultors poder mantenir amb vida les seves abelles. Això els obligava a adquirir uns suplements alimentaris específics que els generaven unes despeses econòmiques molt elevades. Davant aquesta situació, la conselleria de Sector Primari va procedir a l’adquisició d’aquests complements per a, posteriorment cedir-los als apicultors de l’illa.

I dins d’aquest any ple de dificultats que estem afrontant, veiem que, per desgràcia, s’està accentuant exponencialment el drama de la immigració irregular. I dic drama perquè veure com hi ha persones que s’han de jugar la vida per a aconseguir una vida millor no és plat de bon gust.

Per desgràcia, aquest cada vegada major flux de migrants posa en evidència els pocs mitjans que té l’illa de Formentera per a atendre’ls i acollir-los. En aquest sentit, cobra cada vegada major importància la col·laboració entre el nostre Consell, el Govern balear, el Govern central i la Unió Europea per a poder fer front a aquest repte. Sense aquesta col·laboració seria impensable poder fer front a aquesta urgència humanitària.

I si el drama de la migració ens fa veure la fragilitat de la vida humana, també hem de ser conscients de la fragilitat de la nostra illa i de la importància de mantenir un sa equilibri entre medi ambient i turisme, el nostre principal sector econòmic.

Per això, cal destacar el consens que es va aconseguir fa poques setmanes entre totes les parts interessades per a aconseguir evitar una vaga indefinida de recollida de fems que, a més d’afectar el nostre fràgil ecosistema, hagués suposat una nefasta imatge per a Formentera com a destinació turística. El fet d’haver hagut de fer front per Setmana Santa a una vaga en aquest sector ens va fer adonar de quant d’importants són els serveis de neteja per a l’illa de Formentera.

I en relació amb l’activitat turística, un dels principals factors desestacionalitzadors pels quals hem apostat ha estat l’esport. En aquest sentit, enguany serà recordat per la incorporació al calendari esportiu de Formentera d’una nova prova, que tot apunta al fet que es convertirà en una de les emblemàtiques de l’illa: la 15K Formentera Night Run, la primera carrera nocturna que se celebrarà aquí. La cita serà el pròxim 5 d’octubre i és organitzada per una empresa privada i el Consell Insular de Formentera.

Es tracta d’una experiència que va més enllà dels aspectes esportius i duu els corredors a conèixer alguns dels llocs més emblemàtics de l’illa. És una experiència global, ja que a més de la carrera, hi haurà concerts, activitats gastronòmiques, i molt running.
L’objectiu d’aquesta prova és, a més, fomentar la desestacionalització turística allargant la temporada durant el mes d’octubre a través d’un turista esportiu, de qualitat i conscienciat amb la sostenibilitat.

Per tot això i per moltes coses més que queden per realitzar i millorar, continuarem treballant incansablement capejant els temporals per a aconseguir una illa millor per a tothom, residents i turistes.

Moltes gràcies a tots els assistents. Els desitj unes bones festes patronals de Sant Jaume!!!