Dos robatoris, el darrer aquesta mateixa setmana, i deixadesa en les instal·lacions esportives d’atletisme vora el camp de futbol. Aquesta és la denúncia que Alba Furniet, entrenadora del GEE Espalmador, ha posat en relleu a les seves xarxes socials, tot denunciant que no hi ha voluntat política per a dur a terme les millores necessàries per a posar al dia les esmentades instal·lacions.

Robatori de material divers
Segons assenyala Furniet, la primera volta que van entrar a robar, “es van endur la bicicleta amb la qual acompanyava a les nenes a córrer pels camins del voltant de la pista, i ara ens han robat gairebé tots els pesos que teníem al nostre modest gimnàs”. A més, indica que han furtat roba del club i de l’escola d’atletisme entre altres materials, i que “per sort, no han aconseguit obrir l’altra caseta”.

finestra trencada per on van entrar  robar a gimnàs, Alba Furniet / Xarxes

Poc llum, sense gimnàs i amb material trencat o deficient
Quant a l’estat precari de les instal·lacions, a més de disposar de poca llum per a entrenar, els membres de l’equip d’atletisme tampoc disposen d’espai de gimnàs, “perquè al del poliesportiu els van dir que no hi podien anar per ser menors i no anar acompanyats”, revela l’entrenadora, que indica que no els pot acompanyar perquè està amb l’altre grup.

Furniet denuncia també l’estat dels pals podrits i rovellats, “que han acabat a terra pel vent i no perquè un nen s’hagi penjat d’ells, o les escombraries que hi ha per tota la pista a causa dels contenidors caiguts els dies de vent”.
A més, es queixa dels banys portàtils “a la intempèrie i sense neteja, que nens de 4 anys utilitzen cada setmana”, i afirma que la majoria d’obstacles, “tot i que no es trenquen fàcilment, estan destrossats”, per la qual cosa serà difícil que surtin atletes formenterers en aquesta especialitat, com tampoc hi haurà saltadors de longitud, assegura l’entrenadora, perquè “els nens han de saltar en un fossat en el qual cada dia hi ha menys arena perquè des que, fa ja diversos anys, ens van robar la gespa que el cobria i que evitava que l’arena volàs amb l’aire i no s’han reposat”, només es va tapar el fossat “per a no poder obrir-lo”.

Furniet acaba l’exposició volent reflectir el seu “malestar, ràbia i impotència per la deixadesa d’unes instal·lacions municipals tercermundistes” tot asseverant que es fan moltes promeses que al final, “queden en res”.