David Abril, investigador en l’Observatori Social de la Universitat de les Illes Balears (UIB), explica a Ràdio Illa els orígens i l’evolució de la ruta migratòria entre Algèria i les Illes Balears. Abril apunta que la colonització francesa d’Algèria (1830) i la consegüent demanda de mà d’obra en territori africà motivà la primera gran onada migratòria en aquesta ruta, que en els cas dels ciutadans de les Illes, fou protagonitzada especialment per persones provinents d’Eivissa i Menorca.

Al llarg dels darrers dos segles, l’empitjorament de les condicions de vida, amb crisis alimentàries o polítiques, com la Guerra Civil Espanyola, ha set determinant per condicionar el flux migratori i el sentit de la ruta. Amb l’aparició de l’activitat turística a les Balears finalitzà l’emigració dels illencs, però els darrers anys s’ha reactivat amb força en el sentit contrari, de la riba sud a la nord del Mediterrani. Les dades de Formentera d’enguany també reflecteixen aquest creixement, d’ençà que començà el 2024, només a la nostra illa han arribat 1.485 persones provinents del Magreb, una xifra que és més del triple que la de tot el 2023, que fou de 458 persones. L’investigador assenyala que la crisi en el subministrament de cereals, motivada per la Guerra d’Ucraïna, i l’absència d’acords de devolució d’Espanya cap a Algèria, poden explicar l’augment d’aquest flux migratori.
Des d’Algèria fins a Espanya s’han detectat 15 rutes actives, de les quals vuit recalen a les Balears, i la resta en punts de la Comunitat Valenciana, Múrcia o Andalusia. Abril destaca que la ruta mediterrània és tant o més mortífera que la de les Canàries tot i que en aquesta darrera es registra un volum més elevat de persones migrants.
Així mateix, Abril aclareix que la majoria de les persones que entren irregularment a les Illes busquen oportunitats al continent, especialment a França i Bèlgica, on acostumen a tenir una xarxa de suport familiar disposada a acollir-los.