Llorenç Córdoba, president del Consell de Formentera, ha exposat que la institució actualment té tutelats 96 joves i nens en situació de desemparament, cosa que representa un augment significatiu amb relació als 26 infants i adolescents sota tutela insular registrats a principis d’enguany. Córdoba destaca la creixent exigència econòmica que aquest fenomen suposa pel Consell i ha detallat que aquests menors són traslladats a Eivissa, Mallorca i Menorca, on reben allotjament en recursos especialitzats, així com alimentació, atenció sanitària i l’assistència de professionals, un acompanyament que representa uns “235 euros” per dia i nen: “Hem arribat a una situació de saturació”.

Set menors per cada 1.000 habitants
El president assenyala que, segons càlculs de l’àrea insular de Benestar Social, la inversió en aquests menors sostinguda durant un any suposaria aproximadament “un 15% del pressupost” insular, és a dir, “set i escaig o vuit milions d’euros”. Per exposar la pressió que aquestes tuteles representen per a la institució insular, Córdoba ha exemplificat: “La concentració de menors que tenim és la més alta de l’Estat, tenim set menors per cada 1.000 habitants”. El cap insular ha declarat: “Ningú ens pot dir que siguem insolidaris ni que no hàgim fet la nostra feina, l’estem fent, molt a pesar que no tenim recursos i no hi arribem”, per la qual cosa ha subratllat la tasca que duu endavant el personal de Benestar Social.

Sol·licita recursos estatals
Tot i que d’acord amb l’Estatut (article 70), la competència de tutela, acollida i adopció de menors és dels consells, el president recorda que, dels 96 menors sota responsabilitat del Consell de Formentera, n’hi ha 83 que provenen de la migració irregular que recala a les nostres costes. En aquest sentit, apunta que l’escenari que viu el Consell és “una situació sobrevinguda causada per la immigració” i que “les competències d’immigració són de l’Estat”, per la qual cosa reclama al Govern central que proposi solucions per a les administracions insulars.
Precisament la passada setmana, el secretari d’Estat de Joventut, Rubén Pérez, es reuní amb representants dels consells insulars de les Balears, en una trobada en la qual també assistí Córdoba, que s’ha mostrat crític: “Per resumir-ho d’alguna manera, simplement [va venir] per dir que el Partit Popular havia de votar a favor [de la reforma] de la Llei d’Estrangeria”, que permetria portar a terme el repartiment obligatori de migrants entre les comunitats autònomes. Ara bé, Córdoba ha trobat a faltar que el representant estatal presentàs propostes i posàs sobre la taula “mitjans”, en referència a la falta de finançament.
Una altra font de recursos econòmics podria sortir del Govern balear, tal com anuncià l’executiu de Marga Prohens el passat agost. Ara bé, de moment aquestes ajudes no es poden sol·licitar perquè, segons Córdoba, han sorgit “problemes legals” per subvencionar des de l’administració autonòmica una competència que és dels consells.
Així mateix, també ha recriminat a l’Estat que no sol·liciti la intervenció a Frontex, l’agència europea de guàrdia de fronteres i costes. Segons Córdoba, el secretari d’Estat de Joventut assenyalà que calia fer les intervencions en les fronteres marítimes amb la Guàrdia Civil i Salvament Marítim. Sobre aquest punt, el president ha recordat que Formentera no disposa de bases d’aquests dos serveis.
El també diputat ha assenyalat que l’any passat, quan la xifra de menors era molt inferior a l’actual, presentà una esmena per atendre’ls en el pressupost autonòmic d’1,4 milions d’euros, que finalment fou aprovada amb una dotació d’1 milió d’euros, apunta el president.

Alçat del projecte del centre de menors que hauria de construir-se prop del Centre de Dia.

El centre d’acollida per a menors a Formentera
Córdoba ha explicat que el projecte per crear un centre d’acollida per a menors de 12 anys amb 10 places quedà desert en diverses licitacions i per aquest motiu s’intentà incrementar-ne el pressupost (inicialment era de 370.000 euros) amb fons europeus. En darrer terme, però, aquest finançament amb Next Generation no és viable perquè “en aquestes altures, ja no arribaríem a poder justificar aquests sous. Hem parlat amb [el servei de] coordinació d’Infraestructures i ens han dit que no estaria acabat” a temps.
Malgrat aquesta paralització del projecte, el responsable insular ha afirmat que té la voluntat d’impulsar una infraestructura que, en principi, aniria destinada a menors en situació de desemparament amb família resident a l’illa: “Quedem pendents de veure com es pot intentar impulsar de cara l’any vinent i apostant perquè el finançament ens arribi des del Govern balear”.

Una barca de la migració, varada a la costa sud de la Mola. Jaume Escandell.

Les barques abandonades en el litoral
En un altre àmbit de coses, Córdoba ha criticat la inacció de la Delegació del Govern a l’hora de retirar les embarcacions emprades per la migració irregular i que romanen abandonades en el litoral. Algunes s’han enfonsat amb materials contaminants a bord, com bateries, i d’altres estan varades a la costa en un procés de degradació que suposa la dispersió de materials plàstics i de fibra per l’entorn natural.
Dos vesins de Formentera, Joan Torres (es Caló) i Jaume Escandell (la Mola) expliquen la situació de les barques abandonades a la costa sud de la Mola i es Caló. Podeu escoltar-los pitjant el següent reproductor.

Qui s’encarrega de retirar-les? 
El president ha reiterat que la gestió d’aquestes embarcacions hauria de ser de la Delegació del Govern: “És un tema d’immigració”. A més, ha argumentat: “Les barques estan identificades -marcades- per la Guàrdia Civil, que és de competència estatal (…) nosaltres el que no podem fer és, com es fa ara, intentar” que el Consell executi “les competències que li toquen a l’Estat”. En aquest sentit, ha explicat que la gestió actual d’aquestes embarcacions posa “en perill els nostres treballadors” i inclús podria desembocar en “problemes legals, perquè la barca [amb la que es remolquen les embarcacions abandonades] no té un permís per arrossegar”. I ha conclòs: “No s’està fent com toca”.
Ràdio Illa s’ha posat en contacte amb la Delegació del Govern, que s’ha desentès d’aquesta gestió: “Les pasteres que arriben a les platges són retirades pel municipi o, en el cas de Formentera, pel Consell Insular. Un cop retirades de les platges, la Delegació del Govern contracta una empresa privada perquè procedeixi a la seva destrucció”. Tot i aquestes afirmacions, el president ha recordat que actualment hi ha “unes setanta” embarcacions a l’espera de ser destruïdes a la planta de Transferència des Cap.

Embarcacions de la migració apilonades a la planta des Cap. S’aprecien les ‘marques’ de la Guàrdia Civil.

Incapacitat per activar licitacions
Per intentar fer les extraccions de les embarcacions de forma adequada, Córdoba ha explicat que el Consell ha sol·licitat pressupostos a empreses especialitzades. Cada remolcament suposa uns “4 o 5.000 euros” de manera que amb un contracte menor (fins a 15.000 euros) només es podrien retirar tres barques. Així mateix, el president ha advertit del límit legal per repetir contractacions menors amb la mateixa empresa. Preguntat sobre la possibilitat d’activar una licitació per un contracte de més quantitat, el president ha assegurat que el Consell les podria impulsar tot i no disposar de Junta de Govern. No obstant això, indica que en aquests moments no es podria portar a terme una licitació perquè els serveis de contractació estan “saturats” amb els tràmits per justificar les inversions dels fons Next Generation.