Avui dimarts 15 d’octubre ha finalitzat la temporada d’alt risc d’incendis a les Balears, de manera que s’aixequen les restriccions per fer foc vigents a les Pitiüses des de l’1 d’abril.
El Servei de Gestió Forestal del Govern informa que durant els pròxims mesos cal tenir autorització per a fer cremes controlades en terreny forestal o a 50 metres d’aquest, en cas d’estar sota alerta de foc 1 o 2, mentre que resta prohibit cremar en alerta de foc 3 i 4.

Regulació de les cremes i ús del foc. Font: https://www.caib.es/sites/xarxaforestal/ca/alerta_foc/#mapes

Pel que fa a zones a una distància de 50 a 500 metres o més de terreny forestal, es permeten les cremes controlades prenent precaucions. A les zones recreatives (com can Marroig), només es prohibeix fer foc en cas d’estar sota alerta de foc 4. Podeu consultar els mapes d’alerta diàriament a alertafoc.caib.es. Avui dia 15 d’octubre, tant Formentera com Eivissa es troben en alerta per foc 2, com podeu veure en el següent mapa.

Mapa de les alertes de foc d’avui dimarts, 15 d’octubre. Font: https://www.caib.es/sites/xarxaforestal/ca/alerta_foc/#mapes

Incendis i superfície cremada per sobre de la mitjana
En un comunicat, el Govern destaca que el nombre de sinistres està lleugerament per sobre de la mitjana dels darrers deu anys (65 sinistres respecte de 60). Pel que fa a la superfície cremada, també està per sobre la mitjana (128 hectàrees respecte de 99).
Per illes, el 92% de la superfície afectada ha estat a Mallorca, el 5% a Menorca, principalment en un sol sinistre, i la resta (2%), a Eivissa i Formentera. Pel que fa al nombre de focs, el 62% han estat a Mallorca, el 25% a Eivissa, el 7% a Formentera i el 6% a Menorca.
Els quatre incendis forestals més rellevants de l’any han estat el de Son Serra (al municipi des Mercadal) del 12 de març, que va cremar 7,5 hectàrees; el del torrent des Morts (a Son Servera) del 10 d’abril, que va cremar 4,2 hectàrees, i els dos incendis de s’Albufera de Mallorca (a sa Pobla) del 28 de maig i el 8 d’octubre, que van cremar 50,4 i 62,0 hectàrees respectivament. Aquests dos darrers incendis han cremat 112,4 hectàrees, el 81% del total de l’àrea cremada el 2024 a les Illes Balears.
Pel que fa a les causes, el Servei de Gestió Forestal ha informat que els sinistres acumulats aquest 2024 han estat principalment produïts per negligències, accidents i causes intencionals (89%), i la resta (11%), per causes naturals (llamps).

El conseller de Medi Natural, Joan Simonet.

Les perspectives de risc d’incendi van a l’alça
Segons l’estadística oficial d’incendis dels darrers quinze anys, la tendència general pel que fa al nombre de sinistres a les Illes Balears és a la baixa, gràcies a les actuacions de sensibilització, consciència del risc, educació ambiental i normativa en l’ús del foc. Així i tot, el conseller de Medi Natural, Joan Simonet, ha indicat que les perspectives de risc d’incendi van a l’alça, a causa de l’increment del factor de vulnerabilitat i de probabilitat d’ignició (més població resident, més visitants en zones complicades i més presència d’interfície urbanoforestal). En aquesta línia, Simonet ha reiterat que la clau per lluitar contra els incendis forestals recau en l’autoprotecció i la consciència del risc en zones d’interfície urbanoforestal, i també en les tasques de prevenció d’incendis i gestió forestal activa. A més, ha insistit en la importància de la formació i educació permanents en matèria de prevenció.

Operatiu interinsular d’incendis forestals (OIF)
Cal recordar que els mitjans de l’OIF, integrats per 350 professionals, tenen caràcter plenament interinsular, amb capacitat per actuar a qualsevol illa en qualsevol moment, amb la mobilització de mitjans aeris (helicòpters i avions) i de personal especialitzat (brigades helitransportades de l’IBANAT, agents de medi ambient, enginyers forestals, etc.), si és necessari. Així, per posar algun exemple, enguany s’han mobilitzat els mitjans aeris des de Mallorca per atendre els sinistres des Mercadal i de Formentera.
Com cada any, també s’ha disposat de la col·laboració dels bombers de Mallorca, Palma, Eivissa, Menorca i Formentera, Protecció Civil, personal del Servei d’Emergències de les Illes Balears 112 (SEIB112), policies locals, el Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) i la unitat operativa de la Direcció General d’Emergències i Interior. Així mateix, la Unitat Militar d’Emergències (UME) s’ha mantingut en tot moment preparada per intervenir a les Illes Balears.

Un efectiu antiincendis. CAIB

Campanya marcada per la sequera
Meteorològicament, la campanya de 2024 a les Illes Balears ha estat marcada per una sequera acusada a causa del dèficit de precipitacions durant la tardor i l’hivern, fet que es va arrossegar durant la primavera. Aquest fet, juntament amb les temperatures inusualment elevades de la primavera, varen obligar a avançar l’època de risc alt d’incendi forestal al dia 1 d’abril a les Pitiüses i al dia 15 d’abril a la resta de les Illes Balears.