“Donem als menors no acompanyat les garanties i el benestar que mereixen com a persones humanes que són”
Vuit menors es troben allotjats aquests dies a la Casa de Colònies de Sant Francesc, tal com us explicàvem recentment. Són menors que formen part del contingent d’infants que en aquests moments són tutelats pel Consell insular i que actualment és de cent-un infant. D’aquests, vuitanta-set són menors no acompanyats que han arribat a la nostra illa en embarcació precària provinent d’Algèria durant els darrers anys, amb un increment exponencial (setanta-vuit) només aquest 2024. Concretament, des d’inicis d’any han arribat a la nostra illa o a les seves aigües territorials un total de 1.772 persones repartides en 111 grups procedents del continent africà, entre els quals diverses desenes de menors.
Per saber una mica més d’aquests nous veïns -que almenys ho seran fins al dia vint-i-set- i de l’atenció obligada, complint la legalitat vigent, que reben des del Consell, hem volgut parlar amb en Francesc Reynés, tècnic del servei d’atenció a menors de la conselleria de serveis socials insular.
Reynés ens conta que entre aquests vuit adolescents hi ha una noia, i que provenen d’Algèria (cinc), Marroc (dos) i Burkina Faso (un). Explica que la raó que actualment estiguin residint a Formentera, és perquè els centres d’acollida a altres illes com Eivissa i Mallorca resten actualment plens en la seva capacitat, i s’ha aprofitat aquest interval de temps que la Casa de Colònies no està reservada per visites d’escoles de la resta de les Balears.
Els menors tutelats pel Consell han de rebre una atenció integral durant vint-i-quatre hores al dia, subratlla en Francesc, i en no haver-hi famílies acollidores (una possibilitat per a qualsevol família de Formentera que compleixi uns requisits d’idoneïtat), el Consell s’ha d’encarregar d’oferir aquesta atenció pels seus propis mitjans, combinats amb una fundació externa especialitzada (en aquest cas Samu), per a aquests infants, que, a més a més, afirma Reynés “s’han d’intentar integrar a la comunitat local”, i per això es conformen grups petits. Així, més enllà de les garanties d’una atenció digna en àmbit d’allotjament, nutrició o salut, també s’intenta que puguin aprendre castellà, que coneguin l’illa, que puguin fer esport o, per descomptat, que puguin estudiar (si estan en edat d’escolarització obligatòria) i/o formar-se si hi tenen interès, fins i tot, quan hagi excedit l’edat dels divuit anys, sempre amb un seguiment permanent del Consell.
Reynés ha respost diverses qüestions que poden haver assaltat a bona part de la ciutadania de la nostra illa, com per exemple el procés de reconeixement de l’edat del migrant (més enllà de la seva veracitat de paraula), els protocols a seguir just tocar en terra, o els recursos residencials que està considerant el Consell tenint en compte que el ritme d’arribades no sembla que hagi de revertir, sinó el contrari.
Reynés és contundent: “Naltros garantim els drets dels infants”, i a més a més assenyala que un cop essent aquí, hem de creure que la seva presència al nostre territori, per diverses circumstàncies actuals al nostre país, pot ser beneficiosa al mitjà i llarg termini. Per això el tècnic de serveis socials insisteix tant en la necessitat d’integració social i d’elaboració de xarxa dels nouvinguts més enllà de la cobertura de les seves necessitats bàsiques.
Podeu escoltar l’entrevista sencera aquí:
Deixa una resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.