La Comissió d’Ètica i bon Govern que ha elaborat l’informe consultiu per analitzar els comportaments dels membres de l’antic equip de Govern implicats en la crisi política del Consell ha denegat la petició de compareixença presencial del president, tal com el mateix Llorenç Córdoba explicà a Ràdio Illa. Un dels arguments que ha emprat la Comissió d’Ètica és que l’informe que ha emès, “es basa en fets i documents públics i no en opinions”. Concretament, l’òrgan ha analitzat “les actes oficials”, per exemple, del Ple, i les “declaracions fetes a premsa”.
A més, l’escrit recorda que aquest òrgan no és “una comissió d’investigació subjecta a un règim de possibles audiències” ni li són d’aplicació “les regles del procediment administratiu” que al·lega el cap insular. La Comissió també afirma que el tràmit d’audiència no està previst en el Reglament pel qual es regeix el seu funcionament. Així i tot, en la seva al·legació, el president considera “prou greu” que la Comissió no li hagi permès explicar en persona la seva “versió dels fets” quan ho demanà, “12 dies abans de l’emissió de l’informe” i destaca que “s’ha actuat conforme pràctiques mes pròpies d’èpoques preconstitucionals”, quan “no s’escoltava i se silenciava”.
Així mateix, l’òrgan del Codi Ètic manifesta que la negativa a prestar audiència al president no implica que aquest no hagi pogut presentar els documents que estimi escaients, i apunta que en aquest cas, no consta que Córdoba n’hagi presentat cap “en relació amb els fets respecte dels quals el ple del Consell Insular va sol·licitar l’informe d’aquesta Comissió”.
Així es desprèn de l’escrit de la Comissió d’Ètica del Consell que ha traslladat aquest dilluns a la institució insular en què, a més d’informar de la resposta a les al·legacions presentades pel cap insular contra l’òrgan que vetlla pel compliment del Codi Ètic, també deixa constància de la comunicació al Ministeri Fiscal de la presumpta comissió d’un delicte de malversació.

Recusacions sol·licitades quan l’informe ja està elaborat
En l’escrit, la Comissió també rebutja les recusacions de dos juristes, una lletrada insular i el notari, Javier González Granado, que sol·licita el president perquè són “extemporànies”. I assenyala que, entre el període en què s’encarregà l’informe a la Comissió (21 de març) i el moment de la seva conclusió (2 d’octubre), Córdoba no va formular cap recusació dels seus membres, però sí que l’ha plantejat una vegada s’ha lliurat l’informe. En parer de la Comissió, aquest fet “sembla un intent d’evitar que el Ple pugui prendre coneixement del contingut de l’informe”.

Les recusacions les hauria de decidir el ple
Pel que fa a les objeccions concretes del president a la composició de la Comissió, aquest òrgan aclareix que “en qualsevol cas” el “competent per decidir tant els nomenaments, com la recusació (…) és el ple del Consell Insular de Formentera”.
Tot i això, la Comissió argumenta específicament contra les dos recusacions sol·licitades. En el cas del notari, Javier González Granado, apunta que aquest jurista “en cap moment ha reclamat en premsa la dimissió del senyor Córdoba, com sosté en una interpretació perversa i interessada”. I recorda que el passat juny va fer unes declaracions amb relació a la crisi política a Periódico de Ibiza afirmant que “el més fàcil per a tothom seria la sortida de Córdoba del Consell”.
En la seva resposta, la Comissió assenyala que “no és molt complicat entendre, des d’un punt de vista gramatical, que el significat de la paraula fàcil (això és, allò que no requereix esforç, habilitat o capacitat) no té res a veure amb el que és encertat, correcte o just”. Així, la Comissió destaca que González Granado “únicament va dir que la sortida del senyor Córdoba seria el més fàcil, però ni va demanar la seva dimissió, ni tan sols va manifestar si la mateixa seria o no justa, correcta, ni encertada”.
D’altra banda, Córdoba ha sol·licitat la recusació d’una de les integrants de la Comissió d’Ètica que és lletrada del Consell, perquè signà l’escrit col·lectiu que els set treballadors de l’àrea de Litoral presentaren el passat mes de març per sol·licitar un canvi de conselleria per la “falta de confiança i de respecte a la feina que es fa dins de l’àrea” per part del conseller competent. La Comissió indica que coincideix que Córdoba n’era el responsable, però “no com a president” com diu en la seva al·legació, sinó com a conseller de Litoral.
Així mateix, en l’al·legació de Córdoba, s’afirma que la participació de la lletrada en aquest escrit col·lectiu és una actuació “prou il·lustrativa de la desconsideració que li té al president”. A la qual cosa la Comissió addueix que “la desconsideració (…) que al·lega el senyor Córdoba entesa com la manca d’acció de valorar algú positivament i amb respecte, sobretot referint-se a la figura de president, no es pot deduir per la presentació de l’escrit conjunt ni tampoc de les actuacions realitzades” per la lletrada.
A més, segons la Comissió, aquest argument contrasta amb les declaracions del president en l‘entrevista a Ràdio Illa del passat 3 de juliol: “M’he reunit amb la gent [de Litoral] i m’han comunicat que ja no es volen canviar (…) m’han dit que estan contents fent la feina que fan (…) la llibertat de canviar-se d’àrea la tenen i no s’han canviat”.

Sol·licita que Marí declari si demana o no la dimissió del president
Amb relació al requeriment de Córdoba perquè el president de la Comissió, Josep Marí (GxF), aclareixi si demana la seva dimissió com a president, l’òrgan respon: “Com resulta evident, el sr. Marí no s’ha de pronunciar sobre la qüestió (…) ni sobre cap altra relativa a la seva ideologia o creences a l’empara de l’article 18 de la Constitució”.
En aquest capítol, cal destacar que quan el passat 22 de juliol Córdoba signà el decret de presidència que nomenà Marí president de la Comissió d’Ètica, el seu partit, Gent per Formentera, ja havia sol·licitat amb anterioritat la dimissió del cap insular.

Córdoba reclama que l’informe de la Comissió no arribi al Ple
En les seves al·legacions, el president ha demanat “la suspensió del procés de lliurament al ple del Consell de l’informe emès per la Comissió”, un extrem que l’òrgan que vetlla pel compliment del Codi Ètic també rebutja i, encara més, sol·licita que “de manera immediata, es doni trasllat al Ple de l’informe elaborat per aquesta Comissió”. En aquest sentit, el president també s’expressà en una recent entrevista a Ràdio Illa, quan declarà que la publicació d’aquest informe podia causar danys morals i d’imatge irreparables en les persones objecte de l’escrutini, i que per això s’hi oposa.
Així mateix, sobre la voluntat del president de deixar sense efecte l’informe emès per la Comissió d’Ètica, fins que disposi de membres “neutrals i imparcials”, aquest òrgan indica que “no procedeix (…), sinó més aviat el contrari, és procedent posar el mateix, de manera immediata, en coneixement de l’òrgan sol·licitant, això és, el Ple del Consell Insular de Formentera.

Funcions i membres de la Comissió
El passat mes de març el Ple insular aprovà per unanimitat una proposta de l’Agrupació Socialista amb la finalitat que la Comissió d’Ètica i bon govern del Consell elaboràs un dictamen consultiu sobre els comportaments dels membres del llavors equip de Govern implicats en la crisi política del Consell.
A més de la presidència de Marí, aquest òrgan està format pels vocals Javier González Granado (notari), Neus Costa (docent retirada i exdirectora del CEIP Sant Ferran) i Lídia Serrano (lletrada del Consell). Així mateix, com a secretari titular de la Comissió ha actuat Àngel Custodio Navarro (secretari del Consell). A excepció de Marí (que fou designat per decret de presidència el passat 22 de juliol, a proposta unànime de la Junta de Portaveus), la resta de membres foren nomenats per unanimitat del Ple insular el passat 1 de febrer.