Els resultats de l’exhumació que es va dur a terme al cementeri de Sant Ferran la tardor de l’any passat s’han fet públiques aquest dilluns, en una presentació a càrrec del president del Consell, Jaume Ferrer, la consellera balear de Cultura, Fanny Tur, la seva homòloga de la institució insular, Susana Labrador i l’arqueòloga i antropòloga forense Almudena García–Rubio, de la Sociedad de Ciencias Aranzadi. La investigació genètica no ha conduït a la identificació de les restes però en canvi, les conclusions de la recerca en els arxius del Registre Civil apunten al fet que els ossos recuperats pertanyen a alguns dels cinc afusellats a Sant Ferran.
L’objectiu de l’exhumació era la recuperació de les restes de Jaume Ferrer Ferrer (Jaume de na Morna), Josep Ribas Marí (Pep de Baix), Joan Tur Mayans (Joan de can Pep Damià), Jaume Serra Juan (Jaume de can Mariano d’en Corda), Vicent Cardona Colomar (Vicent de can Fumeral), assassinats per les forces franquistes  el dia 1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran.

Restes sense identificar
Els treballs van consistir en sis sondejos a l’interior i cinc sondejos a l’exterior del cementeri de Sant Ferran a més de la revisió de les restes de l’ossera. És just en aquest darrer espai on es trobaren tres fragments d’os, dos de crani i un d’húmer, amb orificis d’entrada i marques produïdes per trets d’armes de foc. A més, a la tàpia exterior del cementeri es van trobar restes de quatre projectils de Màuser, calibre 7 mm, emprats en l’afusellament.
Durant aquest 2018 s’ha efectuat la comparació genètica de les restes trobades amb l’ADN dels familiars dels cinc assassinats. Malauradament, les restes òssies trobades no contenien mostres suficients per a l’anàlisi, així que la via genètica ha quedat aturada en aquest punt.

Troballa a l’arxiu del Registre Civil
D’altra banda, s’ha dut a terme la recerca de les causes de mort en el Registre Civil de totes les persones enterrades al cementiri donant com a resultat que cap dels difunts ho va ser a causa d’arma de foc. Aquest fet dóna suport a doncs la hipòtesi que les restes trobades pertanyen a tres de les cinc víctimes afusellades.
“Aquesta investigació documental ens permet assegurar que les restes trobades corresponen a tres de les cinc persones assassinades a la tàpia del cementiri de Sant Ferran” ha certificat Fanny Tur, una evidència que per a la consellera de Cultura i Patrimoni, Susana Labrador, ajuda a tancar el relat dels fets de l’1 de març del 1937. “Gràcies a la Llei de fosses i al fet que la comissió decidís exhumar la fossa de Sant Ferran, a Formentera s’ha parlat d’aquest tema i les famílies han pogut expressar el que havien viscut”.

Destí de les restes 
Govern i Consell han deixat en mans de les famílies dels afusellats la decisió del destí de les restes localitzades, tot i que se’ls ha proposat que aquestes siguin dipositades en una urna que s’instal·laria al cementiri juntament amb una placa que recordi els fets esdevinguts l’1 de març del 1937.