Els ciutadans de Formentera patim doble i triple insularitat, és a dir, depenem de les altres illes per accedir a molts serveis, com ara algunes especialitats sanitàries. Això significa que, en alguns casos, quan hi ha una urgència mèdica, s’ha de traslladar el pacient a un hospital fora de l’illa, normalment a Eivissa o a Mallorca.

Aquest trasllat es fa en helicòpter, però només es transporta el malalt. Els familiars han de desplaçar-se pel seu compte, amb tot el temps i les despeses econòmiques que això comporta. El que desconeixíem —i que ens ha tocat viure— és que, una vegada el pacient s’ha recuperat, no se’l retorna a casa en helicòpter, sinó que aquest ha de viatjar pels seus propis mitjans, tot i que amb les despeses cobertes.

Fa dos setmanes, la nostra mare va haver de ser traslladada d’urgència, amb helicòpter, des de l’Hospital de Formentera fins a l’Hospital de Son Espases, a Palma, perquè se li havia de practicar una operació de neurocirurgia. El procediment va anar bé, però quatre dies després, quan se li va donar l’alta clínica, va començar l’odissea de tornar a casa.

Des del Servei d’Atenció a l’Usuari, se’ns va comunicar que ens aconseguirien bitllets per a l’endemà, quan estava prevista l’alta de la nostra mare. L’alta es va signar al matí, però el vol que havien aconseguit estava programat per a les nou i mitja de la nit. Ens aconsellaren que anàssim a l’aeroport per posar-nos en llista d’espera i així intentar volar abans. Tanmateix, això va resultar impossible perquè la nostra mare, de noranta-tres anys, amb el cor delicat i acabada d’operar, necessitava assistència amb cadira de rodes durant el viatge. Aquest tipus de viatgers, per norma, són els primers a embarcar, però com que estàvem en llista d’espera, encara que haguéssim aconseguit bitllets, ens hauria tocat ser els darrers.

Finalment, agafàrem l’avió previst i arribàrem a Eivissa aproximadament a les deu i mitja. En sortir de l’aeroport, ja sense cadira de rodes, vàrem trobar una cua impressionant per agafar un taxi. Més tard, al port, encara vàrem suportar una altra espera per poder agafar la barca cap a Formentera. Fins i tot, un dels familiars acompanyants va haver d’assistir la nostra mare per poder pujar a bord, perquè ja no s’aguantava dreta. Després de tot aquest viatge esgotador, arribàrem a casa devers la una de la matinada.

Uns dies després, no podem deixar de pensar que tot el que s’havia aconseguit amb l’operació es va posar en risc durant aquest viatge. No es podria haver traslladat la nostra mare en helicòpter? No pagam tots els illencs els mateixos impostos? És indignant la discriminació que patim respecte dels pacients de Mallorca que, en un temps molt inferior i per carretera, en transport públic o privat, poden arribar a casa seua. Aquesta situació afecta també els residents d’Eivissa i de Menorca, però és encara més greu a Formentera, perquè hem de fer un trajecte addicional. Amb tot, volem agrair als professionals sanitaris la meravellosa atenció rebuda, tant a l’Hospital de Formentera com a Son Espases.

Francisca Serra Ribas

Els comentaris publicats a la secció d’Opinió no representen el parer de Ràdio Illa. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que són recollides en aquesta secció. Ràdio Illa es reserva l’opció de publicar parcialment el text o a no fer-lo públic en el cas de vulneració dels drets fonamentals.

Si voleu fer arribar un article per ser publicat a la secció d’Opinió, adreçau-vos al correu electrònic info@radioilla.cat. Juntament amb el text cal que ens envieu el nom complet, número de DNI o NIE i telèfon de contacte.