Abans d’ahir dimarts, a l’hospital de Formentera, va faltar en Mario Gozzi (Caravaggio-Vidalengo, Itàlia, 47 anys) a causa de les complicacions derivades de la malaltia que patia des de feia quatre anys, l’ELA.

Casat  i pare de dos fills, fundador i propietari de la botiga de productes ecològics Kokopelli, en Mario era una persona molt estimada per molts formenterers i formenteres. El ràpid avenç de la malaltia va provocar una resposta solidària de molts residents de l’illa que el van ajudar de múltiples i diverses maneres.

La vetlla és avui dijous al tanatori municipal , de les 16h fins a les 18 h. I la missa funeral se celebrarà a l’església de Sant Francesc a les 18.30h.

En el De far a far d’ahir dimecres l’equip de Ràdio Illa li va voler retre un petit homenatge dedicant-li unes paraules i una cançó per acabar el programa.

A continuació en podeu llegir el text i escoltar-ne l’àudio al final.

“I avui volem acabar el programa amb un record molt especial per un formenterer que ahir ens va deixar. Un al·lot de Bérgamo que, ahir, després de quatre anys de patir una malaltia infernal, l’ELA, finalment va dir prou i va descansar.

En Mario, del nord d’Itàlia, d’un poble a la Llombardia, treballador a una benzinera i aficionat a l’Atalanta, persona alegre i bondadosa, va decidir venir a Formentera la dècada passada. Després de treballar un temps a Sa Pizza, amb el seu convilatà i amic Pier, va anar a Itàlia a buscar la seva parella, n’Elisa, i va decidir, mentre creava la seva família -amb el naixement d’en Matteo i na Sofi– perseguir el seu somni i obrir la seva botiga de productes d’alimentació ecològics.

I se’n va sortir. Amb la seva simpatia, amb la seva atenció a tothom, amb el seu somriure, els seus rínxols i els seus moviments ràpids. En Mario es feia estimar.

I ara fa quatre anys, un dia, va notar que les cames no anaven. I després d’un llarg periple d’anàlisis i hospitals, la notícia fou demolidora: ELA.

Una malaltia amb dos anys d’esperança de vida. Però en Mario volia viure. I malgrat el patiment indescriptible que suposava la pèrdua progressiva de tota la mobilitat, ell va voler viure. I va viure quatre anys. I va seguir fent tot el que el feia feliç. Acompanyar als seus fills als seus esdeveniments escolars o extraescolars, anar a veure com funcionava la botiga, anar a passejar amb qui l’acompanyés. Perquè d’amics a en Mario no n’hi van faltar. Amics que li van fer companyia, amics que van ajudar a sufragar els costos d’un cuidador i de les despeses que genera poder travessar la malaltia amb el mínim més indispensable de qualitat de vida. Amics de bata blanca que li van fer la llarga estona a l’hospital el més confortable que podien. La gent se l’estimava. Però sobretot, el privilegi va ser nostre de poder-lo ajudar.

Aquí quedarà la seva família, que ha arrelat en la nostra roqueta. Veurem a en Matteo disputar regates i guanyar-les amb el club de surf de Vela de Formentera. I a na Sofi ser una joveneta més caminant amb les seves amigues pels nostres carrers, responent en formenterer si li parlen en català. I la petja d’en Mario restarà inesborrable per a tots els formenterers i formenteres que el vam conèixer. Abans i després.

Demà l’acomiadarem primer en el tanatori i després a s’esglesi de Sant Francesc. Avui li volíem retre aquest petit homenatge; a una bona persona que li va tocar el pitjor dels atzars i va respondre amb amor i dignitat.

Ens vas dir adéu ahir. Et tocava descansar.

T’estimem Mario i et trobarem molt a faltar.”