Alberto Pedraza Jorde, empresari de Puertos y Litorales Sostenibles (PyLS), ha abordat en aquesta àmplia entrevista a Ràdio Illa diversos temes d’interès per a Formentera, com el seu projecte per ampliar el port de la Savina, les obres de la marina seca destinada al xàrter nàutic, la regulació del fondeig a l’estany des Peix o, referent al port de Vila, l’explotació de l’antic espai que gestionava el Club Nàutic d’Eivissa.

Originari de Madrid, abans d’establir-se a les Pitiüses havia residit a Andorra. Explica que la seva carrera professional començà en l’organització d’esdeveniments esportius si bé des de fa gairebé una dècada ha migrat cap al sector de l’enginyeria i la gestió portuària.

L’ampliació: “Serà quan toqui, però ni aquest any, ni d’aquí a cinc, ni en aquesta legislatura”
Sobre l’ampliació del port de la Savina, Pedraza ha confirmat que la seva proposta implicaria destinar tot l’actual mirall d’aigües a la nàutica d’esbarjo i desplaçar els vaixells de càrrega i passatge a una futura escullera exterior flotant, situada en paral·lel a l’actual. Arran de la reacció generada per aquesta proposta a Formentera, l’empresari ha afirmat que el debat sobre l’ampliació “no està sobre la taula (…) que això serà quan toqui, però ni aquest any, ni d’aquí a cinc, ni en aquesta legislatura, ni fins i tot crec a l’altra” tot i això, ha afirmat: “N’estic segur, segur, que en un moment posterior hi haurà un moment en què la societat civil, en què el polític, però empès per la gent del sector, la gent que estima Formentera, és molt possible que ho demani [l’ampliació]”.
Així mateix, ha dit que des de 2017 ha presentat als successius responsables de l’APB la proposta d’ampliació i que “tots els responsables que hi ha hagut han dit el mateix. Ui, Formentera, ui, Formentera. Si ets capaç de fer-ho, et posem un bust a l’entrada”. Tot i això, ha indicat que “cal ser molt ‘cazurro’ per pensar que jo tenc prou ascendència perquè ports de l’Estat amplii el port de la Savina sense un consens polític, social i empresarial”.
A més, a les acaballes de la passada legislatura, també el presentà a empresaris locals i en reunions per separat a les llavors presidenta, Ana Juan (PSOE), i vicepresidenta, Alejandra Ferrer (GxF), a més del qui en aquell moment era cap de llista a les eleccions i conseller de Sa Unió, Llorenç Córdoba.
Per defensar l’ampliació, Pedraza ha exposat que durant la temporada turística hi ha unes 2.400 embarcacions al voltant de Formentera, i que actualment el port de la Savina ofereix 147 amarratges: “Si tu tens un port amb 150 amarratges, controles 150 vaixells. Però si tu tens un port amb 250 amarratges, tens 100 vaixells més controlats”. I ha afegit que “cal invertir en enginyeria, en sostenibilitat, i que (…) puguem portar la majoria d’aquests vaixells que tenim davant de la nostra cara al port, els hem de portar a un preu raonable, els hem d’educar perquè sàpiguen llençar la bossa de fems on toca i [evacuar correctament] les seves sentines”. Sobre aquest darrer punt, ha agregat que PyLS ha adquirit recentment “una bomba a una empresa de Barcelona i ara, durant aquest estiu, [a la dàrsena de Llevant] educarem a la gent i sol·licitarem, per favor, sense cap cost, que ens deixin ficar les cànules per poder treure [les aigües brutes] la sentina” i evitar que les vessin a la mar.

Regulació a l’estany des Peix: el Consell pot perdre “entre 6 i 7 milions d’euros”
D’altra banda, Pedraza s’ha mostrat molt crític amb el sistema de regulació del fondeig de l’estany des Peix i l’impacte visual de la passarel·la: “Crec que és un error el projecte que hi ha” i ha afirmat que s’hagués hagut de convocar un concurs d’idees abans de decidir el projecte a implementar.
Així mateix, indica que el projecte “no és sostenible en l’àmbit econòmic i molt menys pel que fa a l’impacte visual i l’impacte al medi ambient” i assegura que els tècnics de la seva companyia han “calculat que en 15 anys el Consell podrà perdre entre 6 i 7 milions d’euros amb això”, per la qual cosa recomana que inicii “un nou procés” perquè “li serà infinitament més barat que estar 15 anys amb aquest projecte” que no té ni “estudis geotècnics en condicions”.
A més, ha assenyalat que, d’una banda, els pantalans actualment instal·lats són d’aigües “interiors, no estan preparats per aguantar onades o vent” i, de l’altra, ha lamentat que s’hagin dispersat els fondejos de baix impacte en àmplies zones de l’estany. També opina que aquests fondejos, que van clavats al fons marí, “són poc ecològics” perquè en condicions de tempesta s’han amollat i han provocat que les embarcacions vagin a la deriva fins a la costa, amb el risc associat de vessaments.
En canvi, Pedraza aposta per amarrar totes les embarcacions de l’estany en pantalans instal·lats en “una zona central flotant perquè no sigui invasiva amb el fons marí”. La instal·lació comptaria amb una passarel·la en forma de “u” que hauria de tenir una barana de material transparent i serviria tant per donar accés a les embarcacions com per abrigar-les.

Les tarifes portuàries i l’APB: “Un model en què no prevalgui el cànon”
Amb relació a les tarifes portuàries que han generat malestar tant entre els usuaris dels locals comercials com dels amarratges i ha desencadenat un descens de l’activitat a la Savina, l’empresari ha argumentat que són conseqüència dels cànons d’explotació que determina l’Autoritat Portuària de Balears (APB): “Si el teu el cànon és molt alt, has d’aplicar-lo a la pujada de la tarifa”. Pedraza, que explota la dàrsena de Llevant del port de la Savina a través de PyLS, ha instat a l’ens portuari a “buscar un model en què no prevalgui el cànon, que prevalgui la inversió, el disseny, la sostenibilitat” i ha recordat que la seva empresa paga per aquest concepte 1,1 milions d’euros.
A més, ha apuntat que les autoritzacions de les dàrsenes esportives de la Savina finalitzen el 2025 després d’uns anys en què els títols per explotar els espais portuaris han set de curta durada: “El problema bàsic és que qualsevol empresari (…) no pot començar una aventura quan els contractes que estem tenint són d’1 [any], més 1, més 1”, i ha assegurat que un projecte que requereixi inversió per part d’una empresa gestora ha de tenir un termini d’explotació de “35 anys, almenys”.

La marina seca: barques a l’aigua en “un minut i mig”
Pedraza també s’ha referit a la marina seca que PyLS està construint en el moll comercial, de vora la torre de control de la dàrsena de Llevant. Està previst que les feines estiguin enllestides devers el 10 de juny i ja ha avançat que creu que ja estan totes les places atorgades. La marina seca ocupa uns 700 m² i tendrà capacitat per 38 embarcacions de fins a 7 metres d’eslora, que pagaran 5.500 euros (més IVA) cada una per 12 mesos. També ha destacat que el sistema emprat permet treure una embarcació i posar-la a l’aigua en “un minut i mig” i que la instal·lació també disposa d’entre “sis i vuit amarratges” per deixar barques a l’aigua i tenir-les preparades per dona’ls-hi sortida.