La presidenta del Consell, Ana Juan, ha explicat a Ràdio Illa el contingut de la reunió que sol·licità amb el conseller balear de Medi Ambient, Miquel Mir, i que es portà a terme la passada setmana, amb la finalitat de fer un balanç de l’estiu i posar sobre la taula temes cabdals en l’àmbit mediambiental.

Sobre el fet que el Govern balear té destinats tres agents de Medi Ambient a Formentera, però arran de la baixa de dos d’ells, només compta amb un, Juan ha declarat: “Entenem que quan les baixes són de llarga durada, s’han de cobrir, un sol agent de Medi Ambient no té la capacitat de fer tota la feina que ha de fer, com a autoritat que és en el Parc Natural”. Segons la presidenta, el conseller Mir li ha assegurat que “es posaria a treballar de manera immediata en això i miraria com es podrien substituir les baixes”. Sobre el desplegament de la Guàrdia Civil a la mar, Juan ha destacat la col·laboració entre Consell i institut armat si bé ha matisat: “Com que el servei que tenim és compartit amb Eivissa, la dotació de recursos és escassa”. De fet, aquest estiu s’han efectuat diverses denúncies a les xarxes socials i al telèfon d’emergències 112, d’embarcacions que no respectaven la zona de bany (200 metres en platja i 50 m en costa rocosa) i altres que tenien la música tan alta que es podia escoltar a centenars de metres, generant un problema de contaminació acústica pels veïns i espècies animals de zones protegides.

Servei de vigilància de la posidònia
D’altra banda, Juan ha lamentat el fet que enguany no s’hagi complert amb el desplegament del servei de vigilància de posidònia, que, per primera vegada, ha portat a terme l’empresa Eulen. La presidenta ha recordat que el compromís del Govern balear era destinar cinc embarcacions per realitzar aquesta tasca, si bé finalment només s’ha disposat de tres. Des de l’executiu balear s’ha informat que l’empresa s’ha trobat amb dificultats per contractar els patrons d’aquestes embarcacions, malgrat que en anys anteriors sí que s’havia pogut disposar de tots els efectius.

Limitar el nombre d’embarcacions fondejades al litoral
Sobre la pressió del turisme nàutic en el litoral, la cap del Govern insular s’ha tornat a mostrar a favor de restringir la presència d’embarcacions a Formentera, en la línia del que ha afirmat el conseller insular de Medi Ambient, Antoni Tur, durant les Xerrades del Qué Celeste Festival. Juan ha admès que aquest és un projecte “ambiciós” i “complicat per la gran quantitat d’administracions implicades”, per aquest motiu es planteja “avançar per fases”, i ha explicat: “Com que ja tenim dos camps de boies [as caló de s’Oli i a s’Espalmador]”, ara es podria intentar “ampliar amb més camps de boies”. I ha apuntat que “el decret de Posidònia ja estableix on s’ha d’establir un fondeig regulat”, per aquest motiu s’ha proposat “per la temporada que ve, si és possible, incrementar nous camps de boies dins de la zona del Parc Natural” on per mor d’aquesta figura de protecció, “serà menys complicat, en àmbit normatiu” portar-ho a terme. Sobre el projecte de regulació presentat pel Consell de Formentera, ha explicat que “és el camí a seguir”, si bé “s’hauria d’actualitzar perquè fou elaborat el 2016”.
Així mateix, Juan també ha reclamat una gestió dels residus del turisme nàutic i ha assenyalat que “alguns dipositen els residus allà on toca, però n’hi ha d’altres que no, i en veim imatges de manera contínua”. La presidenta, fent esment a la gestió de residus i aigües fecals, assegurà que els usuaris del turisme nàutic haurien de tenir uns serveis “equiparables” als visitants que s’allotgen en terra i “haurien de pagar-los”.

Aigües depurades
Sobre la mala qualitat de les aigües depurades, Juan ha detallat que “el problema està en l’aigua que arriba a la depuradora“, en referència, d’una banda, als continguts de les fosses sèptiques que acaben a l’EDAR, i de l’altra, dels vessaments irregulars d’hidrocarburs, productes químics i salmorres que es porten a terme a la xarxa de sanejament de Formentera. Per aquest motiu, la presidenta ha indicat que el Consell investigarà l’origen d’aquests abocaments. Juan ha conclòs: “Com a ciutadans ens hem de conscienciar de què “no tot es pot llençar a la xarxa de clavegueram”.