El Tribunal Superior de Justícia de les Balears, TSJB, ha declarat nul el decret del català a la sanitat balear. Els magistrats han estimat el recurs presentat pel sindicat CSIF, que considerava que la norma limitava els drets del personal sanitari.
Cal esmentar que el decret aprovat finalment, era més flexible que el que s’havia plantejat en un primer moment i fixava que en sentit estricte, el català no és un requisit previ perquè un metge o un infermer puguin treballar en la sanitat pública balear. De fet, fins ara ha set més aviat un requisit diferit.
Així, el decret va establir que els que es presentessin a les oposicions disposarien d’un termini de dos anys per poder aconseguir el diploma de nivell elemental de català, el B1, un cop obtinguda la plaça fixa. Si no aconsegueixen la titulació, no perden la plaça, però no poden demanar trasllats ni accedir al complement de carrera professional.

No es qüestiona l’exigència de coneixement del català
Si bé la sentència reconeix que el Govern pot fixar el coneixement de català com un “requisit general d’accés a les activitats públiques”, assenyala que el decret contradiu la Llei de Funció Pública Balear, i per tant, el requisit del català no podia estar inclòs en un decret que promou el Govern sinó que hauria d’estar contemplat en una Llei aprovada pel Parlament balear.
A més, tal com havia denunciat el CSIF, la sentència considera que no s’ajusta a la llei el fet que els professionals que no aconsegueixin el diploma no puguin demanar trasllats ni poder accedir al complement de carrera professional.
El TSJB, però, no qüestiona que l’Executiu autonòmic pugui exigir «un cert nivell de coneixement» del català com a requisit per a accedir a la funció pública i assenyala que és una mesura «constitucionalment lícita», alhora que considera que el dret constitucional dels ciutadans a ser atesos en català obliga al fet que l’Administració li atorgui «rellevància jurídica».

L’OCB reclama l’aprovació d’un decret coherent amb la Llei de Funció Publica
L’Obra Cultural Balear considera que la sentència sobre el català en la sanitat pública és una ‘oportunitat immillorable’ perquè “el Govern rectifiqui i aprovi el decret que hauria d’haver aprovat el 2018, és a dir, un decret coherent amb la Llei i que, per tant, faci que la llengua catalana sigui un requisit d’accés a la funció pública sanitària”, ja que la sentència “deixa clar que el català no pot no ser requisit d’accés en una parcel·la de l’Administració pública sense que es modifiqui la Llei de Funció Publica”.
En aquest sentit, l’OCB demana que no presenti cap recurs de cassació al Tribunal Suprem i sol·licita que en el proper consell de Govern s’aprovi un nou decret que estigui d’acord amb la Llei de Funció Pública i que marqui, amb criteris de proporcionalitat, els requisits lingüístics que han de complir els que vulguin accedir a un lloc a la Sanitat pública.