La Direcció General de la Marina Mercant i Salvament Marítim “estudiaran una possible ampliació dels serveis de Salvament Marítim a Formentera”, segons aquesta setmana ha informat a Ràdio Illa l’àrea de comunicació d’aquest organisme depenent del Ministeri de Transports. Que Formentera deixi de ser l’única illa de les Balears sense base de Salvament Marítim en una comunitat on hi ha sis bases repartides entre Mallorca (tres), Menorca (dos) i Eivissa (una), és una reclamació que fa anys que impulsa, pràcticament a l’uníson, ciutadania, representants polítics de l’illa, Consell de Formentera i Parlament balear. De fet, en els darrers vuit anys el Ple insular ha aprovat diverses propostes en aquest sentit independentment del grup polític que la promovia: el 2016, 2017, 2019, 2020, 2023 i, més recentment, el passat agost.

Precedent de 2018
Així mateix, hi ha el precedent de la tardor de 2018, quan Salvament Marítim permeté que l’embarcació que habitualment prestava servei a la base de Portocolom operàs diverses setmanes a les Pitiüses des del port de la Savina, amb la finalitat de cobrir l’aturada programada de la Salvamar amb base a Eivissa.

El Parlament sol·licita la base a l’Estat 
D’altra banda, ahir el Parlament balear aprovà una proposta del diputat Llorenç Córdoba per instar el Govern balear a sol·licitar a l’Estat una embarcació de Salvament Marítim amb base a Formentera, així com una altra demanda que els darrers anys hi ha anat aparellada: una embarcació del servei marítim de la Guàrdia Civil fixa a la Savina.
A més, a finals de setembre, el senador pitiús Juanjo Ferrer, mantingué una reunió informal amb el director general de Marina Mercant, Gustavo Santana, per fer-li arribar la mateixa demanda.

La necessitat de la base per a Formentera
Els motius esgrimits des de Formentera perquè Salvament Marítim desplegui recursos a l’illa apunten al fet que aquesta és una destinació turística on l’activitat nàutica concentra centenars de vaixells, tant comercials com recreatius, cosa que comporta un elevat trànsit, especialment al Parc Natural de ses Salines.
A més, Salvament Marítim també intervé en els rescats de persones que arriben a bord de les precàries barques de la immigració irregular, un fenomen que s’ha incrementat durant el 2024: fins al 9 d’octubre enguany s’han comptabilitzat 1.613 persones arribades en 109 grups, mentre que fins la mateixa data de l’any passat n’eren 286 en 20 grups.
A aquests arguments, cal sumar-hi que els temporals marítims i fenòmens costaners com els que s’han viscut aquest agost són cada volta més freqüents durant la temporada estival i creen situacions d’autèntica emergència i perillositat per a les persones.

La reivindicació ciutadana
Des de la societat civil també s’ha impulsat doblement aquesta demanda, el 2019 i enguany. Fa cinc anys, Joan Torres i Ramon Tur recopilaren més de 1500 signatures en la plataforma change.org per donar suport a la sol·licitud que presentaren davant de Miguel Félix Chicón, llavors cap del Centre de Coordinació a les Illes Balears d’aquest servei. D’altra banda, el passat juliol Torres i Tur tornaren a registrar la demanda, aprofitant el que podria ser un moment propici: hi ha un nou responsable de Salvament Marítim a les Balears (José Ramón Crespí) i la nova directora insular de l’Administració de l’Estat és la formenterera Raquel Guasch.

“Greuge comparatiu”
Torres, capità de la Marina Mercant retirat, ha recordat que en el cas de les Pitiüses “hi ha un greuge comparatiu”, perquè les bases de Salvament a la Península cobreixen una àrea menor que la d’Eivissa, que s’ocupa de tota la costa de les Pitiüses i també de la zona sud, marcada pel trànsit de les barques de la migració. Així mateix, el navegant destaca que la salvaguarda de vides humanes i de béns, a més de la conservació d’uns recursos naturals protegits i especialment vulnerables en cas d’un vessament a la mar, fan necessària la instal·lació de la base. En aquest sentit, el capità recorda que en diversos successos dels darrers anys, com en l’avaria del ferri Virot de 2016 o en l’accident del Xarpat Segundo de 2022, davant de l’absència de recursos de Salvament Marítim, han hagut de ser embarcacions de la línia regular les que han intervingut en primera instància en l’emergència.