L’endemà del 44 aniversari dels Consells Insulars, el Parlament de les Illes Balears ha aprovat la llei que els regula. Una fita molt important, segons la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, perquè “ha resultat necessari escometre la modificació de la llei 8/2000 per a adaptar-la a les previsions de l’Estatut de 2007 i també a les modificacions posteriors de la legislació estatal, amb la idea de reforçar els acords democràtics que varen definir com havia de ser la nostra comunitat, un regne enmig de la mar, fragmentat. Amb la voluntat de continuar desplegant el model de federalisme interior”.

En aquest sentit, la consellera ha avançat que “si les primeres reformes varen ser la delegació de responsabilitats i de capacitat de decisió en favor de les institucions insulars, les següents necessàriament han d’anar encaminades a aconseguir que la seva capacitat de gestió sigui molt més àgil i eficient, en nom del principi constitucional d’eficàcia”.

La llei reitera la idea central que els Consells insulars són les institucions de govern de cada una de les illes i exerceixen el govern, l’administració i la representació d’aquestes. Són, per tant, Comunitat Autònoma.

Implicacions de la llei per Formentera
La llei té per objecte el règim especial per a l’illa de Formentera i, en conseqüència, la concreció de les especialitats que presenta la institució de govern, representació i administració de la nostra illa.

La llei, que reflecteix la doble condició d’illa i municipi ja instaurada el 2007, conté regles mínimes relatives a l’organització i el funcionament del Consell insular que han de ser completades en el Reglament orgànic per donar resposta adequada a les particularitats de Formentera, atesa la seva condició de Consell insular i Municipi, amb personalitat jurídica única.

Així mateix, la norma és sensible a les característiques específiques de la insularitat de Formentera i dels vincles geogràfics, econòmics i socials amb l’illa d’Eivissa. Per aquestes raons es preveu que el Govern de la Comunitat Autònoma pugui acordar amb el Consell Insular d’Eivissa fórmules adients perquè aquest cooperi amb el Consell Insular de Formentera en àmbits determinats, sense perjudici de les relacions bilaterals que es puguin establir entre els consells insulars d’Eivissa i de Formentera.

Objectius principals de la Llei de Consells Insulars
La llei es marca com a objectius principals traslladar a l’àmbit insular aspectes de governança i transparència, assegurar mecanismes eficaços de control polític del ple sobre la resta d’òrgans del Consell insular, enfortir la posició institucional de la Presidència i del Consell Executiu, en sintonia amb el seu reconeixement estatutari, redissenyar el marc jurídic per a l’atribució de competències als Consells insulars per assolir, entre altres coses, simplificar les delegacions de les competències als consells i regular, per primera volta, el sector públic instrumental insular.

D’aquesta manera, la finalitat de la nova normativa “és respondre a les necessitats de modernització dels consells insulars i a l’exigència creixent d’eficàcia i d’eficiència en la gestió pública, alhora que pretén contribuir a articular millor les relacions entre les administracions insulars amb l’autonòmica i municipal”, ha concretat Garrido, assegurant que “la reforma suposa una nova ordenació amb la qual es volen aportar solucions als reptes de servei públic que planteja la ciutadania”.

S’enforteix la posició de la presidència i del consell executiu, que passen a assumir algunes de les competències de caràcter eminentment administratiu que fins ara eren responsabilitat del ple, d’acord amb la idea de dotar de més operativitat les administracions insulars, sense minva del poder de decisió que correspon al ple, elegit democràticament, i a les seves comissions.

Una de les novetats en matèria organitzativa és el tractament específic del sector públic instrumental que es pot implantar a cada illa: organismes autònoms, entitats públiques empresarials, societats públiques, fundacions del sector públic i consorcis. Per primera vegada s’estableixen regles per a la creació, l’organització, el funcionament i l’extinció d’aquestes entitats, a fi de cercar la racionalitat, l’eficàcia i l’eficiència d’aquestes estructures.

La normativa també dedica un apartat al bon govern i al Govern en funcions, a fi de completar el marc regulador dels consells insulars amb aspectes relatius a la governança, als principis de transparència i d’accés a la informació pública i als drets de la ciutadania. Són destacables en aquest punt el tractament dels aspectes relacionats amb l’ètica pública i la possibilitat de creació de comissionats independents encarregats de vetlar per la protecció dels drets de la ciutadania en les seves relacions amb l’Administració.

Així mateix, suposa una novetat la introducció de regles per a la transició entre mandats, entre equips de govern, amb les quals es pretén traslladar a l’àmbit dels consells insulars la normativa que ja es preveu, per exemple, en les administracions estatal i autonòmica.

A més a més, s’estableix que l’acció de govern duta a terme pel president, el consell executiu i l’Administració insular queda sotmesa als instruments de control del plenari. Es tracta de mecanismes de clara inspiració parlamentària que, amb la nova regulació, poden incrementar la seva eficàcia de control a l’executiu.

Mereix ser mencionat que els consells insulars es descriuen com a administracions de referència en l’assistència i la cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis. D’altra banda, amb la Llei es pretén consolidar les assemblees de batles i batlesses com a vies de col·laboració en matèries d’interès supramunicipal.

Pel que fa a les competències delegades, constitueix una novetat la possibilitat d’instrumentar les delegacions als consells insulars mitjançant un decret aprovat en Consell de Govern, fórmula més àgil que ja regeix en la legislació estatal de règim local.