El Ple del Parlament de les Illes Balears ha aprovat de manera definitiva el Projecte de llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma per al 2024.
Després de tres dies de sessió plenària de debat final dels comptes, la cambra ha culminat avui l’aprovació definitiva dels comptes autonòmics, els quals, ha destacat el conseller d’Economia i Hisenda, Antoni Costa, són “els pressuposts del canvi i estan centrats en les principals problemàtiques i preocupacions de la ciutadania d’aquestes illes. Complim amb la paraula donada: abaixem imposts i augmentem la despesa social i les inversions”.

Fins a superar els 7.320,70 milions d’euros, un 2,6% més que enguany (+187,3 milions), els pressuposts de 2024 preveuen la despesa social més alta de la història, superant per primera volta els 4.000 milions d’euros, 219,7s més que en l’exercici anterior. El pressupost d’Educació serà de 1.353,8 milions d’euros, 94,4 milions més que el 2023 (7,5%). Pel que respecta a l’àrea de Salut, tindrà un pressupost de 2.354,4 milions d’euros, 113,3 milions més (5,1%). Finalment, el pressupost per als Serveis Socials serà de 351,9 milions d’euros, 12 milions més que l’actual exercici (3,5%).

Esmenes incorporades
Al llarg de la tramitació parlamentària s’han incorporat 205 esmenes dels diferents grups parlamentaris, 50 d’elles a l’articulat del Projecte de llei, i 155 numèriques.

Inversions
Per primera vegada, el pressupost d’inversions superarà els 1.000 milions d’euros. Concretament, se situarà en els 1.154,2 milions, cosa que representa un increment de 156,6 milions (+15,7%) comparat amb la xifra de 2023.

L’Impost de Turisme Sostenible (ITS) facilitarà unes inversions de fins a 136,07 milions d’euros, de les quals més de la meitat (50,7%) anirà destinat a polítiques de medi ambient (inversions en aigua i medi natural, a més de 4 milions per a Menorca Reserva de la Biosfera, emmarcats en la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques). I, en el cas de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua, se li han d’afegir 86,27 milions d’euros d’un fons finalista creat específicament per a projectes relacionats amb el cicle de l’aigua. D’altra banda, el factor d’insularitat transferit des de l’Estat suposa 103,82 milions d’euros.

Reforma fiscal
El projecte de llei contempla la rebaixa en el tram autonòmic de l’IRPF per a les rendes mitjanes i baixes, les menors de 30.000 euros, d’un 0,5%. Això afecta 3 de cada 4 contribuents. Per a les rendes majors de 30.000 euros, la rebaixa és del 0,25%. En total, seran 45 milions d’euros d’estalvi anuals per als ciutadans de les Illes Balears, i que continua el full de ruta que es va establir el juliol passat amb l’eliminació i reducció de l’impost de Successions i Donacions i de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials. A més, s’ha aprovat l’eliminació de l’impost de Patrimoni per a aquelles persones amb un patrimoni inferior als 3 milions d’euros.

A més, s’amplien nombroses deduccions, com per conciliació, per la compra de llibres de text o per l’augment de les hipoteques variables. I també se’n crea una de nova, d’entre 800 i 1.400 euros, per naixement o adopció.

Conselleries
Totes les conselleries del Govern augmenten el seu pressupost. En total, l’increment serà de 346,3 milions d’euros (+31,6 %) en comparació amb 2023, arribant als 3.342,3 milions d’euros.

Educació i Universitats experimenta l’augment més gran, amb un pressupost de 1.353,8 milions d’euros, 94,4 més que 2023 (+7,5 %). S’inclouen, entre altres mesures, 51,9 milions per a la gratuïtat de 0 a 3 anys, 30,5 milions més per a nòmines i millores socials i laborals per al personal docent, i 47,5 milions per a millora d’infraestructures i construir nous centres.

La Conselleria de Famílies i Assumptes Socials augmenta fins als 176 milions (13 milions més que en 2023) el pressupost per a dependència, reserva més de 3 milions per a la Història Social Única electrònica i presenta un pla de reducció de la llista d’espera de valoració per a la discapacitat.

El pressupost per a l’àrea de Salut creix un 5,1% fins a arribar als 2.354,4 milions d’euros que contempla un reforç d’Atenció Primària amb 620,8 milions d’euros (52,1 milions més que en 2023), 43,5 milions per a la captació i fidelització de professionals sanitaris, i 134,2 milions d’euros per al Pla d’infraestructures. A més, s’aposta clarament per la salut mental amb un creixement del 70% del pressupost fins a aconseguir els 5,2 milions.

La Conselleria de Turisme, Cultura i Esports augmenta un 34,7% el seu pressupost fins a assolir els 221 milions d’euros, entre els quals s’inclouen 25 milions per a la Direcció General d’Esports o 2,5 milions per a l’Institut d’Indústries Culturals de les Balears (ICIB). D’altra banda, la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques està fixat en 116,5 milions d’euros i contempla, entre altres partides, 16,5 milions per al Fons de Cooperació Local o 12 milions per al projecte de l’Escola de Seguretat Pública de Balears.

En la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació es crea el Consell Assessor Fiscal, per a defensar l’interès general i dels ciutadans de les Illes, i l’Agència Balear de Digitalització, Ciberseguretat i Telecomunicacions (ABADICTEC). A més, s’augmenta un 60,8% el pressupost de la Direcció General d’Innovació. Per part seva, la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia aconsegueix els 378 milions d’euros, que contemplen 150 milions per a la Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic o 7,3 milions per a ajudes a la reconversió industrial i modernització productiva.

Així mateix, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient té un pressupost de 152,2 milions d’euros, la qual cosa suposa un 18,7% d’augment respecte de 2023. El departament dirigit per Joan Simonet destinarà 90 milions a polítiques de suport directe al sector primari, 26 milions per a gestió forestal, prevenció d’incendis i sanitat forestal, i 25 milions per a inversions en sostenibilitat agrària i ambiental.

Finalment, la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat incrementa el seu pressupost un 6,2% fins als 240 milions d’euros, on destaquen els 89 milions per a l’Institut Balear de l’Habitatge, els 69,2 milions per als programes d’Habitatge, o els 59,3 milions d’euros, un 13% més, per al servei de bus interurbà (TIB).