Artur Parrón, del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, ha lamentat que el Govern balear plantegi la derogació de la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics, aprovada el 2018 al Parlament amb el suport de PSOE, MÉS i Podem, mentre que PP, C’s i PI votaren a favor o s’abstingueren en la major part de l’articulat. Parrón, que participà en l‘acte d’homenatge a les víctimes del 14 d’abril as Campament, declara que aquesta llei “no fa mal a ningú”. A més, destaca que la norma estableixi que “les institucions admetin que l’Estat va atemptar contra els drets humans” així com el reconeixement a les “víctimes de la violència franquista”. Per al representant del Fòrum aquesta llei “parla de concòrdia i reconciliació sense amagar el que va passar” i és “important” especialment per a “les noves generacions”.

D’altra banda, Parrón critica que l’antic camp de concentració de Formentera, es Campament, “és un espai en runes, absolutament abandonat” cosa que genera “entre llàstima i impotència”. El també historiador assegura que “en altres bandes de l’Estat” espais similars es “protegeixen i es conserven”, cosa que diu “molt poc en favor de la nostra societat”. Parrón conclou que es Campament hauria “d‘estar protegit, restaurat en la mesura del possible” i hauria de ser “un lloc de trobada i de pedagogia”.
Així mateix, Parrón ha recomanat Aigua Clara, el documental de 2007 dirigit per Carmelo Convalia, que aborda la Guerra Civil a Formentera i els fets que tengueren lloc as Campament entre 1940 i 1942, el centre penitenciari on estigueren empresonats entre 1500 i 2000 persones, de les quals almenys 58 perderen la vida.
Immediatament després d’aquesta intervenció, el conseller insular de Patrimoni, Òscar Portas, ha anunciat a Ràdio Illa que el Consell té previst licitar el projecte de restauració des Campament aquest 2024 amb la finalitat que es converteixi en un espai de memòria.