Segons reflecteix l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya de la fundació FOESSA i Càrites, un 12,8 % dels residents a les Illes està en situació d’exclusió social moderada i un 8,7%, en risc d’exclusió severa, una problemàtica que té com a màxims exponents la precarietat laboral i l’alt cost de l’habitatge, a més de les dificultats per a mantenir-lo.

La persistència en el temps d’aquests factors es relaciona amb problemàtiques de salut, discapacitat, salut mental i relacions familiars i socials. Cada volta hi ha més treballadors pobres, amb ocupacions de baixos salaris i contractes intermitents de curta durada. L’exclusió social ja no va lligada a treballs marginals, sinó a ocupacions normalitzades com la restauració, el servei domèstic o la neteja.

A això li hem de sumar que els lloguers estan pels núvols, i per a molts habitants aquests costos es converteixen en inassumibles. Així, les illes, juntament amb Galícia, són les dues comunitats amb major població, un 8%, que resideix en habitatges insegurs, habitatges amb una tinença en precari i amb l’amenaça que els inquil·lins puguin ser expulsats del seu domicili.