Segons càlculs d’en Jaume Flexas, catedràtic de Fisiologia Vegetal de la Universitat de les Illes Balears (UIB),  dels que es fa ressò Ara Balears, a la nostra comunitat es genera tant de diòxid de carboni que caldria l’equivalent a 48 vegades la superfície de tot l’Arxipèlag plena d’arbres perquè els boscos l’absorbissin.

Així, el 2017 les Balears varen emetre 9.146 tones de CO₂. La superfície forestal necessària per absorbir el diòxid de carboni emès a les Illes aquell any dependria del tipus d’espècies que es plantin. L’opció més realista seria fer servir arbres i plantes autòctones com el pi blanc, l’alzina i la mata, però en aquest cas caldria plantar com a mínim 48 superfícies com les Balears.
Per contra, si es plantassin arbres de creixement més ràpid i se substituïssin cada dos anys per nous exemplars, sols caldria plantar un 91,5% de la superfície completa de les Illes. Segons Flexas, el pollancre i l’eucaliptus serien els candidats perfectes, però necessiten molta aigua en un territori d’èpoques de sequera persistent, cosa que en fa inviable la seva plantació des d’un punt de vista ecològic.
Malgrat que el diòxid de carboni no deixa d’augmentar a conseqüència de la crisi climàtica, això no vol dir que tingui un efecte fertilitzant o positiu sobre els vegetals, que encara que absorbeixen CO₂ mitjançant la fotosíntesi, a la llarga retornen aquestes emissions cap a l’atmosfera.