El president del Consell de Formentera, Llorenç Córdoba, ha declarat en el decurs de la segona Conferència de Presidents que s’ha dut a terme aquest dijous al Consolat de Mar, a Palma, que la nostra illa està patint una pressió migratòria molt forta i que només s’està podent tirar endavant gràcies a la solidaritat de la resta de Consells insulars i del Govern. “A Formentera no és que estiguem en una situació límit”, ha assegurat, “fa temps que hem sobrepassat el límit i estem aguantant perquè tota la gent implicada en això (funcionaris, voluntaris i cossos de seguretat) estan donant el 100%”.

Frontex
Córdoba ha recordat que “som la frontera, de les Pitiüses, som la frontera de les Balears, som la frontera d’Espanya i som la frontera d’Europa”, per la qual cosa considera que el Govern central hauria de prendre cartes a l’assumpte, assumir les seves competències, i fins i tot sol·licitar ajuda a l’Agència de gestió de fronteres de la Unió Europea (Frontex), “que en més d’una ocasió ha manifestat la seva predisposició a ajudar i està a l’espera que l’executiu encapçalat per Pedro Sánchez la sol·liciti”.

La meitat dels migrants arribats a tot l’arxipèlag
Les xifres a Formentera són molt contundents. Si durant tot l’any passat van arribar a la nostra illa 30 embarcacions. De moment, des de principi d’any i encara per arribar els mesos en què es concentren el nombre més gran d’arribades de migrants, n’han arribat 95. Si el 2023 van arribar 489 immigrants, enguany ja n’han arribat gairebé 1.500, la meitat del total dels quals arriben a les Balears.

Gestió dels infants no acompanyats
Pel que fa als infants no acompanyats que arriben en aquestes embarcacions, Córdoba ha recordat que no sols cal allotjar-los, sinó que també cal donar-los uns serveis dignes i una educació, “i això requereix mitjans humans, tècnics i econòmics dels quals manca el Consell de Formentera”.
“Tenim una crisi migratòria i una saturació de tots els recursos. Quan arriba una barca, ni la Guàrdia Civil ni la Policia Local poden donar servei a la resta de l’illa. Tampoc tenim centres d’acolliment temporals, per la qual cosa hem d’enviar a aquestes persones a Eivissa o a Mallorca”, ha assenyalat el cap de Govern insular.

Quan al cost econòmic que ha d’afrontar Formentera per a atendre aquests infants, Córdoba ha revelat que “està a punt d’arribar al 20% del pressupost general del Consell, i encara pot augmentar perquè resta un trimestre perquè finalitzi l’any”.

Deixadesa de funcions de l’Estat
Finalment, el president ha criticat al seu torn la deixadesa de funcions que està fent l’Estat en matèria de migració, i ha criticat que siguem l’única illa que encara no té ni servei de Salvament Marítim ni de la Guàrdia Civil de la mar. “Tampoc estan donant serveis des de l’Estat com la retirada d’aquestes embarcacions, treball que està fent en aquests moments el mateix Consell”.

Instantània de la conferència. CAIB

“S’està acollint vuit voltes el que preveu el nostre sistema”
En l’àmbit balear, segons el Govern, la sobreocupació del sistema de menors està tensionant tant els diferents serveis adreçats a menors tutelats com els serveis d’atenció a persones grans o dependents. “Tenim una sobreocupació del 850 % de les places específiques previstes per a infants estrangers no acompanyats. És a dir, acollim més de vuit vegades el que preveu el nostre sistema”, ha afirmat la presidenta balear Marga Prohens.

A més, a la declaració institucional també es reivindica l’augment dels recursos humans i materials de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, així com l’establiment dels sistemes de vigilància (SIVE) necessaris per a una actuació ràpida i la necessitat de recursos per compensar l’esforç econòmic que ja fan els consells insulars i que han de ser aportats amb línies específiques de finançament pel Govern de l’Estat.

Per tot plegat, Prohens i els quatre presidents insulars han exposat que és urgent l’actuació del Govern central respecte a un canvi d’estratègia, “per reforçar la vigilància de les nostres fronteres contra les màfies i evitar que la gent es continuï jugant la vida a la mar, així com l’arribada d’embarcacions a les Illes Balears”.