El president del Consell i titular de l’àrea de Litoral, Llorenç Córdoba, ha explicat a Ràdio Illa que abans que comenci la pròxima temporada turística espera que sigui d’aplicació el fondeig regulat a l’estany des Peix, on actualment impera el sistema de fondeig lliure condicionat. D’aquesta manera, exposa el president, del sistema actual, en què està permès el fondeig amb àncora sempre que no es danyi a les espècies protegides i es respectin les distàncies respecte de la costa que dicta la normativa, es passaria a un estatus en el qual només podrien fondejar a l’estany des Peix les 285 embarcacions que compten amb autorització expressa per fer-ho, bé sigui als pantalans, o als amarratges de baix impacte.

Malgrat això, Córdoba ha manifestat que “no pot prometre” que el fondeig regulat sigui una realitat abans de la temporada turística perquè la seva declaració depèn de la interacció amb altres administracions. En aquest sentit, ha detallat que per arribar a aquest escenari, cal aprovar el reglament del fondeig incloent les modificacions que ha recollit entre els usuaris de l’estany, constituir la comissió paritària amb representants del Consell i del Govern, renovar el conveni de gestió de l’estany amb l’administració autonòmica i, finalment, sol·licitar-li la declaració del fondeig regulat.

Actuacions per millorar la seguretat del sistema de fondeig
D’altra banda, Córdoba ha explicat que ha sol·licitat diversos “pressupostos” per actuar davant de les deficiències detectades en el sistema de fondeig de l’estany. En aquest capítol, el conseller de Litoral ha assenyalat dos prioritats: arreglar la quarantena d’amarratges de baix impacte que actualment no són practicables (d’un total de 207) i implementar millores de seguretat en els pantalans (on caben 85 barques més) com la instal·lació de salvavides, escales per si un usuari cau a l’aigua o il·luminació.

Embarcació enfonsada en un dels pantalans de l’estany, el passat octubre.

Córdoba ha apuntat que abans de Setmana Santa (finals de març) espera que aquestes intervencions ja siguin una realitat.
Paral·lelament, el cap insular ha afirmat que aquestes actuacions a curt termini no exclouen altres intervencions de més abast si es constata que, malgrat les millores descrites, el sistema de fondeig tal com està plantejat no garanteix la seguretat de les embarcacions. En aquest sentit, cal recordar que el passat octubre, diverses embarcacions patiren danys significatius durant un temporal.

Rampes per varar embarcacions
Quant a l’accés dels propietaris d’embarcacions a la mar, Córdoba ha comunicat que ja s’ha arreglat la rampa per varar barques de la boca de l’estany des Peix. A més, ha indicat que de forma imminent també es repararà la rampa des Copinar, tot i que ha precisat que aquesta instal·lació pateix continus desperfectes, per la qual cosa “s’està elaborant un estudi tècnic” per fer una rampa d’obra que resisteixi millor els embats de la mar, una intervenció que es portaria a terme després de l’estiu.

Detalls de la rampa de la boca de l’estany des Peix. CIF

Per concloure, ha recordat que el Govern balear té pendent autoritzar la construcció d’una tercera rampa (també d’obra) a la zona de la pedrera d’en Coix, al costat de l’Hotel Roca Bella des Pujols. En aquest cas, ha detallat Córdoba, la rampa s’instal·laria no a la caleta de vora dels varadors, sinó al costat de l’establiment hoteler, ja fora de la cala, per assegurar que hi hagi el calat adequat.

Felicitacions a Raquel Guasch i temes pendents
En un altre àmbit de coses, el president ha felicitat Raquel Guasch, a qui considera “una persona molt capaç”, pel seu nomenament com a nova directora insular de l’Administració de l’Estat a les Pitiüses. A més, ha assenyalat alguns dels assumptes que l’Administració Estatal ha de resoldre a la nostra illa, com la gestió de les barques abandonades per la migració irregular, la dotació de personal presencial a l’oficina del SEPE de Formentera i la creació d’una base de la Guàrdia Civil de la Mar i de Salvament Marítim a la Savina.

Restabliment de relacions amb el Govern balear i Ple de gener
Pel que fa a la crisi en el Govern insular, Córdoba ha considerat que l’acte conjunt d’ahir amb la presidenta balear, Marga Prohens, per presentar el Pacte per l’Aigua, indica que “clarament” des de l’executiu autonòmic s’ha superat l’episodi d’enfrontament.
Finalment, s’ha referit al Ple de demà dijous, relatiu al mes de gener, en què s’escenificarà la divisió interna de l’equip de Govern perquè els vicepresidents de Sa Unió ja no seuran a la taula central de la sala, al costat de Córdoba, sinó que ho faran en un lateral, amb la resta de companys de la coalició de PP i Compromís. El president ha exposat que aquest canvi d’ubicació ha set sol·licitat per Sa Unió i que ell no hi té “res a dir”.
Tot i això, sobre l’expulsió del grup de Sa Unió ha destacat: “Que un grup polític renunciï a la majoria absoluta perquè expulsa a la persona que ha fet president, sembla que no estava previst, la situació és complicada”. I ha afegit que aquest escenari insòlit genera dubtes en la interpretació de la normativa. No obstant això, ha defensat que, com a president del Ple i per dirigir la sessió, “en tot moment” tendrà dret a paraula “però per moderar-lo, no per entrar en el fons”. Malgrat això, posteriorment ha declarat que “legalment”, com que també ostenta el càrrec de diputat, podria valorar qualsevol assumpte del Ple, encara que no tengui una relació directa amb les conselleries que ocupa (Sector Primari i Litoral). Cal recordar que el diputat autonòmic té dret a veu però no a vot en les sessions plenàries del Consell.