L’escalfament global ha deixat de ser un pronòstic per esdevenir una realitat que experimentam fent un simple bany a les nostres platges. Durant aquest juliol hem constatat a Formentera una tendència que ja fa anys que s’està produint, l’increment de temperatures de la mar. En els darrers dies s’han obtingut registres al voltant dels 30 graus, mentre que a principis de la dècada dels noranta, la màxima temperatura observada a l’aigua durant tot l’estiu era de 26 graus. En l’àmbit de tot el Mediterrani, des de l’any 1982 s’ha produït un augment de la temperatura mitjana en 1,2 graus, una tendència tres vegades superior a l’observada als oceans.

Per saber fins a on arriba aquest escalfament i sobretot, quines conseqüències té en el nostre ecosistema, hem comptat amb Emma Cebrián, biòloga marina i investigadora sènior del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, adscrit al CSIC; el biòleg marí, submarinista i col·laborador de National Geographic, Manu San Félix; i el pescador, amb més de 20 anys d’experiència, Germán Pérez Marí.

Impactes demostrats i amenaces a la posidònia
Cebrián adverteix que, de moment, aquests increments de temperatura estan provocant la mortalitat a extensions de coralls tous (gorgònies) i coralls durs (cladocora). A més, la científica alerta del fet que aquest escenari tèrmic a l’alça pot desencadenar un empobriment generalitzat de la biodiversitat de les nostres aigües i generar noves oportunitats a espècies invasores, com el devastador peix conill (Chimaera monstrosa), que actualment causa estralls al Mediterrani oriental.
San Félix, que ha set testimoni d’aquest escalfament marí al llarg de 30 anys de carrera a les Pitiüses, avisa que el llindar dels 28 graus suposa un perill per a la supervivència de les praderies de Posidònia oceànica. I assenyala que, atenent a l’escalfament de les aigües, amb més motiu cal contenir altres factors que també perjudiquen el nostre hàbitat submarí, com l’ancoratge massiu o els vessaments contaminants.

Futur incert per a la pesca
Pérez Marí exposa com aquesta pujada de temperatures repercuteix en la pesca. Així, quan començà a feinejar, ara fa 22 anys, les temperatures mínimes d’hivern assolien els 14 graus, mentre que ara amb prou feines s’arriba als 15 graus. Així mateix, el pescador ha detectat alteracions en el comportament reproductiu de círvies i gerrets, que ja no entren a desovar a zones poc profundes amb la facilitat i en els períodes que ho feien abans. Pérez Marí també recorda que fa pocs anys la pesca del calamar podia començar el setembre i ara arrenca un mes més tard. A més, l’època de més abundància d’aquest cefalòpode ja no és al Nadal, com abans, sinó que ja ha quedat més difosa i pot començar cap al gener.
El pescador afirma que aquestes pertorbacions dels cicles naturals s’han d’afegir a altres fets adversos per al nostre hàbitat, una combinació que no li fa augurar un bon futur per a la seva professió.