L’àrea de Patrimoni ha editat els volums 5 i 6 de la revista Formentera, corresponents a les Jornades d’Estudis Locals Joan Marí Cardona dels anys 2015 i 2016.
La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha destacat que “s’ha reprès l’edició d’aquesta revista i volem posar-la al dia perquè des de Patrimoni consideram que contribueix a enriquir la producció científica relacionada amb el patrimoni cultural de l’illa”. La consellera ha avançat, a més, que “tot i que l’any 2020 no es varen celebrar aquestes jornades per mor de la covid, es farà una publicació amb els articles que s’havien d’haver presentat”. Si la situació sanitària és favorable, a l’octubre tornaran a celebrar-se de manera presencial.

Volum 5
Com en els volums anteriors, les àrees del coneixement a les quals s’adscriuen els articles són diverses, però sempre dins l’àmbit de les humanitats i les ciències socials.
D’aquesta manera, en el volum 5, hi ha la contribució de Fanny Tur Riera sobre les mestres de Formentera i les primeres escoles; Ángel Custodio Navarro Sánchez se centra en la protecció que es fa des de Formentera del dret civil de les Pitiüses; María José Escandell Torres exposa el resultat del control arqueològic de les obres de restauració de la casa rectoral de Sant Francesc Xavier; Francesca Tugores Truyol analitza a fons l’obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, i Virgilio Martínez Enamorado fa una posada al dia de l’epigrafia àrab trobada a l’illa de Formentera.

Volum 6
En el volum 6, Maria Bofill Martínez arriba a conclusions sobre les comunitats prehistòriques de Formentera a partir de l’estudi de l’utillatge macrolític; sense sortir de l’arqueologia, Enrique Aragón Núñez i Javier Rodríguez Pandozi, a partir del derelicte de s’Espardelló, fan una proposta sobre les interrelacions marítimes en el mar Balear en època Baix imperial. També en l’àmbit marítim, però centrat en època moderna, Santiago Colomar Ferrer, estudia com Formentera es va convertir en una base de corsaris nord-africans. Ja a terra, Olga Cardona Guasch, explica, des del punt de vista del dret, la qüestió de la titularitat dels camins i les servituds de pas. Finalment, Enric Ribes i Marí aprofundeix en el tema de la toponímia formenterera.