El Consell de Formentera ha enviat aquest dissabte als governs i parlaments de Catalunya, el País Valencià, Múrcia, l’Aragó i al govern espanyol l’acord de reconeixement i defensa de la unitat de la llengua catalana, acordat en el ple del Consell el 25 de novembre, segons ha informat en nota de premsa el Consell de Formentera.

En aquest sentit, la consellera de Política Lingüística, Raquel Guasch, ha recordat que demà se celebra el Dia de la Llengua Materna i que “és fonamental treballar pel present i el futur de la nostra llengua, i d’aquesta necessitat neix també aquest document.”

Guasch ha afegit que “aquest acord, a més de posar en valor les expressions pròpies del català de Formentera, rebutja qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística”.

Guasch també ha destacat que aquest acord es fa arribar a comunitats com Múrcia i Aragó. “La primera no té reconeguda l’existència de comunitat lingüística del Carxe; i Aragó, que si bé reconeix el català com una de les llengües pròpies, encara no hi és oficial”, ha recordat. Per això, l’acord del Consell de Formentera insta el govern espanyol “a reconèixer, a partir del convenciment emparat en els estudis lingüístics, l’evident unitat de la llengua catalana, a més de corregir els ens o serveis que la qüestionen, i fomenten el secessionisme lingüístic català en la seva activitat.”

Finalment i segons recull el comunicat, la consellera explica que “fa anys que vivim un procés de normalització lingüística, és a dir, un procés que aspira, ni més ni menys, a permetre la normalitat lingüística de les diferents llengües oficials de l’estat en cada un dels seus territoris. Aquest procés, que no ha acabat, pateix impediments tals, com ara, haver de recordar a organismes oficials què parlam, on el parlam i, sobretot, el dret a parlar-lo amb normalitat”, ha assegurat. “Ja és l’hora que la gestió del plurilingüisme a l’estat canviï de rumb i hi hagi un reconeixement real a la diversitat lingüística”, ha conclòs.