El Consell de Govern ha aprovat el Projecte de llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a 2023 per un total de 7.133,4 milions d’euros, els més alts de la història. Els nous pressuposts augmenten en un 11,5% respecte de 2022, un total de 735,6 milions d’euros. Són 3.100 milions d’euros més que el 2015.
Els pressuposts incrementen el volum de la inversió pública, en comparació el 2021, un 74,7%. Són 426,6 milions d’euros més i arriben a una xifra de quasi 1.000 milions d’euros, inclosos els capítols del pressupost de capital, destinats a actuacions inversores, tant de les conselleries del Govern com del Servei de Salut i l’ATIB.
El total d’actuacions incloses en el projecte de pressuposts generals per a l’exercici de 2023 que es troben alineades amb l’Estratègia d’Inversions Illes Balears 2030 (EIIB 2030) representa un import de 809 milions d’euros (un 95,5% més del que es va estimar respecte als pressuposts de 2022) i mobilitzen recursos per un valor de 1.681 milions d’euros, que suposen un 36,2% dels 4.640 milions prevists per a l’execució de l’EIIB 2030 en un horitzó de deu anys.
En aquest sentit, destaca la incorporació novament de recursos provinents del fons europeu Next Generation EU, i la inclusió dels fons estatals addicionals del factor d’insularitat previst en el règim especial de les Illes Balears.
Segons el Govern, “els pressuposts de 2023 destinen una part notable dels recursos a polítiques d’inversió, per continuar avançant projectes vitals per a les nostres illes que, a la vegada, permetran afrontar amb solidesa la situació econòmica derivada de la guerra d’Ucraïna i perllongar l’escut social”.

Més de 4.000 milions per a despesa social
Els nous pressuposts destinen a la despesa social gairebé el 60% dels recursos per a polítiques públiques, de manera que les polítiques de salut, educació, serveis socials, ocupació i habitatge superen, en conjunt, els 4.096 milions d’euros, la xifra més alta de la història, amb un increment de més del 13%. A la vegada, s’incrementen en un 50%, fins a sumar 767 milions, els recursos per a polítiques de desenvolupament i millora del model productiu, com són les de medi ambient, transició energètica, mobilitat sostenible, sector primari, recerca, comerç i indústria.
Amb aquest nou increment, el Govern assegura que dóna continuïtat a l’enfortiment d’aquests serveis des de la passada legislatura, de manera que els més de 4.000 milions d’euros per a polítiques socials representen un augment del 76%, de 1.788 milions, respecte dels pressuposts de l’any 2015. Un primer desglossament per àrees indica que la despesa sanitària creix en 205 milions d’euros, la d’educació en 109 milions i la de serveis socials en 99 milions.

Habitatge public
En aquest sentit, cal destacar que la legislatura finalitzarà amb un increment del parc públic d’habitatge d’un 72% en el conjunt de les Illes Balears, amb la incorporació de 1.273 nous habitatges públics per llogar davant els 1.756 que es varen comptabilitzar en 33 anys.
El projecte de pressuposts per a 2023 eleva el pressupost no financer, destinat al desenvolupament de les polítiques públiques, a la seva xifra més alta, de 5.947 milions d’euros, amb un increment del 15%, 771 milions, en relació amb el pressupost inicial per a 2022. S’hi inclou el factor d’insularitat previst en el règim especial de les Illes Balears (110 milions d’euros, ja inclosos en el Projecte de pressuposts generals de l’Estat per al 2023) i els fons europeus provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. S’hi inclouen 420 milions d’euros del fons europeu Next Generation, dels quals 318 milions corresponen al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i 102 milions més al fons REACT-EU.
Cal assenyalar que l’assignació a les Illes Balears dels fons Next Generation EU és de 1.510 milions d’euros (fins al 2026) i que un 46,75% de l’execució ja està iniciada. Som la comunitat autònoma que més fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència ha executat.
Juntament amb el reforç de les polítiques socials, augmenta de manera inèdita el pressupost d’àrees orientades a la millora del model productiu i la sostenibilitat, en matèria de medi ambient, transició energètica, mobilitat sostenible, i el suport als sectors productius (agricultura i pesca, comerç, turisme sostenible i indústria) i la recerca tècnica i científica, les quals assoleixen unes partides de 754 milions d’euros. Aquest increment és del 47,7% —de 243,4 milions d’euros— respecte dels recursos pressupostats per a l’any 2022.

Increment del finançament del Consell de Formentera
Així mateix, també augmenta l’aportació del Govern per al finançament dels consells insulars, fins a assolir un nou màxim, de 553 milions d’euros, un 28,8% més que en els pressuposts inicials de 2022. L’increment conjunt serà de 124 milions d’euros, sense incloure les inversions de l’ITS. A Formentera, l’augment és del 56%, amb un total de 25,2 M€ (9 milions més que el 2022) i una inversió per càpita de 2.107 € per habitant. Eivissa comptarà amb quasi 34 milions d’euros més (un 25% més que el 2022), amb la qual cosa arribarà a 166 milions d’euros i una inversió per capita de 1.108 € per habitant.
A Mallorca la inversió és de 904,4 milions d’euros i s’incrementa la despesa un 26% (184,3 M€ més que el 2022), mentre que la inversió per càpita és de 1.004 € per habitant.
A Menorca, arriba a 147,7 milions d’euros. La despesa s’incrementa un 12% (16,3 M€ més que el 2022) i la inversió per capita és de 1.563 € per habitant.

Increment en personal d’acord amb l’Estat
El Projecte de llei també inclou l’augment del capítol de personal en un 7%, el qual preveu l’increment de plantilla i l’increment retributiu bàsic que té previst l’Estat. Tal com s’ha acordat amb els sindicats, tindrà el mateix abast que determini l’Estat per al seu personal tant en retribucions bàsiques com en complementàries.
Així mateix, s’equiparen les retribucions mínimes del personal del sector públic instrumental amb les retribucions del personal laboral de la CAIB.

Deute de la comunitat
D’altra banda, el pressupost financer, el qual recull els recursos destinats al pagament de les amortitzacions del deute acumulat de la comunitat autònoma, es manté en nivells similars al d’enguany i se situa en 1.186 milions d’euros, una baixada de 35 milions. El Govern preveu acabar el 2023 amb un deute viu màxim del 23,9% del PIB, dos punts per sota de 2019 i 5,4 per sota de 2015, caminant en la senda de la consolidació fiscal.
Per al 2023, es mantenen suspesos els límits de dèficit, deute i regla de la despesa, una mesura extraordinària adoptada per al conjunt de les administracions públiques per part del Consell de Ministres, com ja es va fer per al 2020, el 2021 i el 2022, arran de la crisi de la COVID-19, després que s’hagués pres aquesta mesura a escala europea, mitjançant l’activació de la clàusula de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement, a proposta de la Comissió Europea, en els estats membres de la Unió Europea.
Aquesta suspensió fa que no sigui exigible a les administracions públiques un llindar concret pel que fa als objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic i regla de la despesa. El Govern de les Illes Balears ha elaborat els pressuposts per a l’any 2023 d’acord amb la taxa de referència de dèficit plantejada pel Govern d’Espanya a les comunitats autònomes, un nivell orientatiu del 0,3% del PIB.
L’Acord del Consell de Govern d’aprovació del Projecte de llei de pressuposts de la comunitat autònoma per al 2023 és el pas previ a la tramitació parlamentària i preveu que aquest nou projecte pressupostari es lliuri al Parlament de les Illes Balears perquè el tramiti, l’examini i l’aprovi d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i el Reglament del Parlament de les Illes Balears.