El senador d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, ha plantejat que la Constitució es modifiqui perquè l’accés a l’habitatge tengui consideració de dret fonamental, la qual cosa obligaria l’Estat a garantir-lo. Ferrer ha proposat estudiar aquesta proposta en el marc de la jornada “Debates por el fin del sinhogarismo”, organitzada aquesta setmana a Madrid per l’entitat Hogar sí, que treballa pels drets de les persones sense sostre, segons destaca el senador en un comunicat.

Mesa d’habitatge

El senador va ser triat portaveu de la Mesa d’Habitatge, en la que també va participar-hi, entre d’altres, el director general d’Habitatge del Govern central, Francisco Javier Martín Ramiro. Ferrer va defensar que s’hauria d’estudiar una reforma constitucional com una ferramenta per donar una garantia real a la ciutadania.

El paper del dret a l’habitatge a la Constitició

El dret a un habitatge digne i adequat està reconegut a l’article 47 de la Constitució Espanyola, però no com un dret fonamental. Aquesta diferència és clau, ja que situa el dret a l’habitatge en un nivell inferior de protecció respecte d’altres drets fonamentals com la llibertat d’expressió o el dret a la vida. Això no només limita la seva garantia efectiva, sinó que també redueix les eines legals i polítiques per fer-lo realitat.

Milers de persones sense llar

Per la seua banda, els representants d’Hogar Sí van denunciar que en tot l’Estat hi ha ara mateix 37.000 persones sense llar. A més a més, un 13% de la població ha tengut problemes greus d’accés a l’habitatge, com la no renovació de contractes de lloguer, incapacitat per fer front a la hipoteca o pujades exagerades de preus. De fet, en 10 anys l’habitatge ha passat de ser el problema número 20 de la població al número 1.

Allotjament al personal dels hotels

En la Mesa tots els participants van apostar per mesures de col·laboració públiques i privades. Per exemple, Ferrer va defensar que els hotels d’Eivissa i Formentera donin allotjament als seus treballadors i treballadores, com s’havia fet històricament, una proposta que va rebre tot el suport.

També es va demanar que l’administració pública tengui un funcionament més àgil i amb menys traves burocràtiques, garantint a les ONG i entitats les ajudes necessàries per poder donar suport a les persones sense llar, reforçant la feina que puguin fer els ajuntaments.

Cessió del sòl

Un altre assumpte que es va debatre va ser l’aplicació de la legislació catalana, que proporciona sòl a entitats sense ànim de lucre. Aquesta normativa va ser valorada molt positivament pels participants en la Mesa, així com d’altres iniciatives que s’apliquen en diferents territoris de l’Estat per fer front a la problemàtica de l’habitatge. En aquest sentit, van apostar per traslladar les iniciatives que donen bon resultat a un territori a tot l’Estat.