SEO/BirdLife ha constatat un rècord d’immersió per a un virot, per part d’un exemplar al qual van col·locar un dispositiu de seguiment i que va detectar un descens a una profunditat de 37,75 metres en aigües al sud de Formentera.

L’avanç de les tecnologies de seguiment remot, que permeten conèixer els moviments i estudiar el comportament dels ocells en alta mar, ha millorat en precisió i miniaturització de dispositius amb registradors de GPS i sensors de profunditat. En el cas del rècord, correspon a un virot capturat en alta mar des d’un vaixell pesquer al maig, enfront de la costa de Barcelona i que van anomenar Maireta.

La captura es va dur a terme en el marc del projecte ‘Life IP Intemares‘ de recerca, amb l’objectiu de col·locar un dispositiu GPS que permetés seguir els seus moviments en les setmanes següents.

Una de les novetats dels emissors emprats enguany és que duen un sensor de profunditat per a conèixer el comportament d’alimentació d’aquestes aus. Maireta ha registrat el rècord de profunditat conegut per a un virot amb 37,75 metres, quan, en general, les immersions són de fins als 10 o 20 metres.

Les també anomenades baldrigues balears, crien exclusivament al nostre arxipèlag entre principis de març, quan posen el seu únic ou, i finals de juny, quan el poll està a punt de volar. Ho fan a coves i racons en illots i penya-segats marins, sovint a zones inaccessibles.

Entre març i abril, els adults s’alternen per a incubar l’ou i buscar aliment lluny de la colònia, sovint diversos dies seguits. Una vegada neix el pollastre, cap a finals d’abril o principis de maig, tots dos adults abandonen el niu, i només tornen cada pocs dies, de nit, per a alimentar a la seva cria. És en aquest període quan Maireta va ser capturada, el 23 de maig, detalla l’entitat.

El transmissor va permetre saber que el seu niu estava en els penya-segats dels illots de Malgrats, al sud-oest de Mallorca. Des d’allí va fer 10 viatges en 40 dies, cap a les costes del llevant i Catalunya, el golf de Lleó i les aigües al sud d’Eivissa i Formentera, a la recerca de menjar per a alimentar al seu poll. El 2 de juliol va abandonar definitivament la colònia i es va dirigir a l’Atlàntic.

L’entitat conservacionista ha recordat en un comunicat que les marines es troben entre els ocells més amenaçats del planeta, amb un descens del 70% en la seva abundància durant els últims 60 anys. També són de les menys conegudes fins fa poc, perquè els seus hàbits en alta mar feien difícil el seu estudi.