Alguns testimonis han explicat als arqueòlegs dirigits per Almudena García Rubio que la inhumació dels executats es podria haver fet als voltants del cementeri. Per la qual cosa avui estava previst començar les feines al perímetre exterior del cementeri, unes tasques que es porten a terme amb maquinària, el que farà que el ritme sigui més ràpid que en les excavacions a l’interior del recinte.

L’equip d’arqueòlegs voluntaris dirigit per García Rubio, de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, ha sondejat fins ara dos emplaçaments en què, segons els testimonis orals, es podria trobar la fossa comuna amb les restes dels cinc afusellats l’1 de març de 1937 per forces franquistes. En la primera localització es trobaren tres enterraments ordinaris sense senyalitzar, mentre que en la segona, que es començà a sondejar ahir, s’ha descobert un enterrament ordinari i posterior als anys de la guerra, com indica una cirurgia que presenta el cos en una cama.
Per avui, García Rubio assenyala que se seguiran els treballs per confirmar que la segona fossa no conté les restes dels represaliats del franquisme i se sondejarà un tercer espai, no assenyalat pels testimonis, però que, segons els experts podria allotjar la fossa per superfície i situació, al costat de la tàpia.

Precedents a les Balears
Recordam que de les dues fosses de la Guerra Civil que fins ara s’han explorat a les Balears, en la de Porreres es pogué fer la recuperació de les restes mortals dels represaliats, un objectiu que no es va aconseguir en la de Montuïri.
Per avui al migdia s’espera la visita a les feines del president, Jaume Ferrer, de la consellera de Patrimoni, Susana Labrador, la diputada per Formentera, Sílvia Tur i del director general de Participació i Memòria Democràtica del Govern, Manel Santana.