El Consell ha presentat la Beca d’Investigació de l’àrea de Patrimoni corresponent al 2022 que fou atorgada a Manel Suárez Salvà per desenvolupar un estudi sobre la presó que es va obrir a la vora de l’estany des Peix entre 1940 i 1943.

Les restes de la Colònia penitenciària de Formentera, coneguda com es Campament, varen ser declarades Bé d’Interès Cultural (BIC) en la tipologia de Lloc Històric el 2014 i definitivament el 2018 arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears confirmant la declaració efectuada pel Consell.

Després de sol·licitar una pròrroga per completar la recerca, el beneficiari de la beca ha entregat recentment la memòria final, titulada ‘La Colònia penitenciària de Formentera’. L’estudi consta de més de 850 pàgines més un apèndix amb els noms i altres dades dels 2.133 homes que en un moment o altre varen ser reclosos al camp de concentració de la Savina.

Plànol des Campament l’any 1943. AIMB

La recerca
Manel Suárez Salvà (Calvià, 1959), que ja va publicar el 2011 l’estudi sobre la presó de Can Mir, a Palma, s’ha enfrontat al repte d’ampliar el coneixement amb què comptàvem sobre el penal que primerament va ser anomenat Colònia penitenciària, després Destacament penal i, finalment, Presó Central de Formentera.

Amb aquest objectiu, ha explorat arxius que fins ara no s’havien emprat per a reconstruir la història d’aquest penal franquista. És el cas de l’Arxiu del Centre penitenciari de Palma, l’Arxiu Militar Intermedi de Palma o l’Arxiu General de l’Administració, situat a Alcalá de Henares. A banda dels documents d’arxiu, també s’han incorporat les informacions proporcionades oralment per diverses persones.

Informacions inèdites
El resultat és una extensa narració detallada i perfectament documentada que aporta multitud d’informacions totalment inèdites. Aquestes noves dades afecten diferents aspectes que van des del coneixement de les persones que patiren reclusió as Campament; quins càrrecs se’ls havien imputat i pels quals havien estat jutjats i condemnats, d’on eren i d’on provenien, el funcionament del sistema de redempció de penes pel treball o l’adoctrinament dels principis del règim franquista a què eren sotmesos, a més del coneixement sobre com era físicament l’edifici com els mateixos presos el varen haver de construir.

58 víctimes i altres que moriren poc després de tornar a ca seva o bé a altres penitenciaries 
La investigació duta a terme confirma que les víctimes mortals de la presó en foren 58, una part de les quals s’ha pogut exhumar ja del Cementiri Nou de Sant Francesc. Altres persones, però, moriren poc després de tornar a ca seva o bé a altres penitenciaries. L’autor planteja que, en certa manera, també foren víctimes de la negligència de les autoritats franquistes en la custòdia de les persones elles mateixes havien enviat a presó.

El treball de Suárez també aclareix la qüestió del traspàs dels edificis penitenciaris a l’exèrcit el 1943. Explica que el desmuntatge de les instal·lacions va ser únicament parcial i, arran d’un plànol fins ara desconegut, permet conèixer amb detall quina distribució tenien els serveis de la penitenciària.

La intenció de l’àrea de Patrimoni és publicar aquest treball una vegada hagi estat adaptat en format llibre.