2.632 euros en 14 pagues. Aquest és el salari de referència que s’hauria d’aplicar a Formentera perquè una persona pugui tenir una vida digna i autònoma.

Així ho assenyala l’informe ‘Salari balear de referència. Una aproximació insularitzada’, publicat aquest dimecres pel sindicat Comissions Obreres en col·laboració amb la Fundació Intercoopera.

Aquest salari seria un poc inferior a Eivissa, on viure dignament s’aconseguiria amb un sou mensual de 2.470 euros, mentre que la mitjana al conjunt de les Balears, seria de 1.983 euros, ja que a Mallorca i Menorca, el cost de la vida és inferior i haurien de cobrar 1.933 i 1.741 euros respectivament.

“Malestar”
L’informe incideix en el fet que, malgrat que l’economia creix, el PIB per càpita encara està a nivells anteriors a la pandèmia, una situació que segons apunten des de CCOO, genera “malestar” entre bona part dels treballadors, que cada volta tenen més dificultats per accedir a un habitatge i fer front a les despeses més elementals, com ara la cistella de la compra, l’educació dels fills i el transport.

Despeses d’habitatge i incidència de la insularitat
L’anàlisi demostra l’elevat pes que suposen les despeses d’habitatge que, tot i agafar el
salari de referència suposaria, en el millor dels casos, el 48 % del salari global, a Menorca i, en el pitjor dels casos, el 57,44 % a Eivissa, mentre que a Formenter se situa en gairebé el 55 %. Aquests valors no respecten la regla del 30% que cal destinar com a despesa d’habitatge.

El cas de Formentera és destacable, ja que els recursos econòmics necessaris per viure a la nostra illa són superiors als de la resta de les illes en partides bàsiques com l’habitatge, l’alimentació i transport. Això demostra que l’efecte de triple insularitat afecta d’una manera destacada les economies domèstiques de les famílies formentereres.

Solucions
Davant aquesta situació, CCOO planteja solucions com la construcció de més habitatge públic, l’aplicació de la Llei d’habitatge pròpia del territori i demanar la declaració de les Balears com a zona tensionada, a més de la millora i el foment del transport públic o l’ampliació de polítiques socials com la Renda Social Garantida.