Ernesto Vavlerde és extremeny de naixement i de sang però basc d’adopció i cor, com tants altres bascs de famílies migrades als 60. Ha consagrat la seva vida professional al futbol, militant en equips com l’Espanyol -protagonista en la temporada que els pericos van jugar la trista final de Leverkusen-, en el Barça de Cruyff, en l’Athletic de Bilbao i, a un parell d’illes més amunt, al Mallorca. Com a entrenador, ha assolit èxits en diversos equips com l’Athletic de Bilbao, l’Olympiakos grec, l’Espanyol -on de nou fou protagonista de la segona final europea dels pericos- el Vilarreal, el València i el Futbol Club Barcelona, on va aconseguir dues lligues, una Copa del Rei, una Supercopa d’Espanya, classificar l’equip per les rondes finals de la champions amb molt de marge i fer-li una maneta en partit de lliga a l’etern rival, el Madrid. N’’Ernesto Valverde, el Txingurri, la formigueta. Avui l’hem convidat al De far a far per xerrar amb ell no de la seva trajectòria professional amb la pilota, sinó sobre la seva passió, que és la fotografia, una faceta que cada cop més gent coneix d’ell. Darrere l’objectiu ja ha deixat constància del seu talent en diverses i exposicions i un parell de llibres, el darrer, ‘Frontera‘ de Fracaso Books. Aviat visitarà Formentera de la mà d’en Francesc Fàbregas i el Formentera Fotogràfica, que se celebrarà a la nostra illa el darrer cap de setmana de maig, on el fotògraf parlarà de la seva fascinació per les passions alienes, els personatges fronterers i la importància dels espais col·lectius; els pretextos i els contextos de les seves imatges.

En la conversa que hem mantingut amb ell, ens ha parlat dels seus inicis en el món de la fotografia, dels seus projectes actuals en aquest camp, i de com li agrada Formentera. També hi ha hagut temps per les anècdotes, com aquella ocasió al barri del Born de la Barcelona preolímpica quan va tenir un problema amb un guardia urbà per fotografiar-lo.

No us perdeu l’entrevista en aquest enllaç: