La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, ha participat avui en la ponència d’estudi sobre la insularitat i la situació perifèrica de les ciutats de Ceuta i Melilla que ha tengut lloc al Senat. Durant la seva intervenció la presidenta ha agraït al senador Vicenç Vidal i a tots els que han fet possible que la veu de les conseqüències que pateix Formentera i les Balears a causa de la insularitat s’escolti al Senat, una cambra, segons ha afegit, on Formentera no té senador propi. “Esperam que aviat se solucioni aquest fet”, ha afegit.
En l’inici de la seva ponència, Alejandra Ferrer ha explicat les característiques i singularitats de Formentera per atracar la realitat de l’illa als senadors i senadores. Després, la presidenta ha afegit que l’economia de l’illa pateix moltíssim l’estacionalitat, “iniciant la temporada al maig i finalitzant-la a mitjans d’octubre”.

Hemodiàlisi i altres serveis per a la ciutadania
En el seu discurs, Ferrer ha destacat que des de Formentera sempre s’havia reclamat tenir “el nostre propi consell perquè l’illa es pugui defensar des de i per a Formentera, per garantir que els drets de la ciutadania siguin els mateixos que els de la resta de la ciutadania d’Espanya”.
El fet de tenir un consell propi ha fet, segons paraules d’Alejandra Ferrer, que Formentera pugui “assumir moltes competències i proveir de molts serveis bàsics a la ciutadania com l’atenció a la dependència, la diversitat funcional, la inclusió sociolaboral, entre d’altres; també implementem plans i polítiques específiques per a la igualtat de gènere, la infància i la joventut, però hi ha molts serveis de vital importància dels que encara no disposam i que suposen una desigualtat per la nostra ciutadania com els tractaments mèdics que encara hem de fer a altres illes com la radioteràpia, el servei d’hemodiàlisi, salut mental entre d’altres. Passa el mateix amb els serveis de l’administració de l’Estat com els tràmits d’estrangeria, jutjats, Agència Tributària, Hisenda o la Seguretat Social que ens obliguen a traslladar-nos a l’illa veïna. Així mateix, moltes de les decisions de Formentera es veuen afectades pels interessos econòmics d’altres territoris. Exemples són els fondejos i la mobilitat marítima entre illes que per a regular-los depenen de moltes altres administracions que es veuen pressionades per ‘lobbies’ que defensen els seus beneficis per davant de la protecció del medi natural de la nostra illa”.

Límit a l’entrada de vehicles
D’altra banda, la presidenta també s’ha referit a les moltes accions que s’han emprès i s’emprenen des de Formentera per a pal·liar els efectes del turisme sobre l’entorn, i ha posat com a exemples projectes com la protecció de les praderes de posidònia, el de l’eliminació de les bosses de plàstic, el nombre de punts de recàrrega per a vehicles o la restricció d’entrada i circulació de vehicles en temporada alta que suposarà una reducció d’un 16% de la circulació l’any 2023.
Alejandra Ferrer ha incidit també en el camí que queda per recórrer “no sols en la part de la protecció del territori, sinó també per a garantir els drets bàsics de les persones, especialment en un any que ha deixat clares la falta d’equilibri social que sofrim i sobretot la fragilitat de la nostra economia”.
Finançament just
En aquest sentit, la presidenta ha reclamat un finançament just per les illes: “Les Illes Balears generen riquesa i són un motor econòmic, però no som finançades d’acord amb la nostra aportació, estem a la cua en la inversió mitjana estatal per habitant”. Tot i això, ha dit que “una bona notícia aquests últims dies ha estat l’especial sensibilitat amb les illes dels ajuts aprovats pel govern en benefici dels autònoms i empreses i la seva situació econòmica causada per la pandèmia”.

Habitatge: “Tot a preu de la Castellana”
La presidenta ha fet incidència en què Formentera pateix “una triple insularitat”, un fet que segons ha declarat suposa “perjudicis a l’hora de viatjar, d’accessibilitat als serveis bàsics, d’arribada de mercaderies, de competitivitat, de capacitat d’exportació o internacionalització, deixant una illa com Formentera, per la seva grandària, població i la tipologia del territori, abocada en una situació molt complicada amb relació a la diversificació econòmica; en aquest aspecte compartim problemàtica amb els territoris peninsulars rurals afectats per la despoblació”.
Altres problemes de la insularitat que han de pagar els formenterers i formentereres, segons ha recollit la presidenta, són “el preu de la cistella de la compra, que suposa diferències de l’augment del 30% de mitjana en els productes bàsics en relació amb altres illes, o el preu de l’aigua dessalada, que en tenir una gran estacionalitat i una massa crítica d’usuaris molt petita, ascendeix a 1,96 euros per tona, el preu més car de tota Espanya i que assumeixen íntegrament els habitants de la nostra illa”.
Alejandra Ferrer també ha parlat del problema de l’habitatge sobre el qual ha dit: “El problema del preu i accés a l’habitatge, igual que la insularitat, es triplica en el nostre cas per la configuració del territori. Formentera no té perifèria amb el que, per fer un símil, està tot a preu de la Castellana”.
“Per garantir la igualtat en drets i oportunitats és necessari fer una discriminació positiva en l’àmbit d’impostos per a poder ser més competitius en els costos, en l’àmbit d’ajudes a les famílies dels i les estudiants desplaçats i pel que fa a finançament de les administracions, per garantir els serveis i el manteniment de les infraestructures”, ha afegit la presidenta. “A efectes pràctics, Formentera és una regió ultraperifèrica que hauria de tenir a escala europea i estatal beneficis similars als de l’arxipèlag canari”, ha matisat.
Per últim, Alejandra Ferrer ha destacat que “aquesta crisi sanitària i social ha posat de manifest la fragilitat econòmica i el desequilibri social que pateixen les illes i, ara més que mai, és necessari establir un finançament just i l’aplicació del factor d’insularitat i la part fiscal del Règim Especial per a Balears, si volem combatre els desequilibris”. “És necessari fer un esforç perquè la diversificació econòmica i la recuperació siguin també possibles en el nostre territori i en el futur podem ser competitius i garantir l’equilibri social i el benestar i qualitat de vida de tota la població balear”, ha conclòs.