TOP
Una terrassa de Sant Francesc. Arxiu

Formentera lidera el creixement de l’afiliació a la Seguretat Social durant novembre

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social del novembre ha crescut en les quatre illes Balears en comparació amb les xifres de l’onzè mes de 2023. Ara bé, Formentera ha registrat l’augment més significatiu de la comunitat, comptabilitzant 3.253 persones afiliadres, un 7,5% més que fa un any. Eivissa ha registrat 55.438 afiliats, és a dir, un augment del 4,2%. Mallorca ha tancat el novembre amb 405.411 persones afiliades, amb un creixement del 4,7% internaual, i Menorca 29.912, un 2,6% més.  .

En el conjunt de les Illes Balears, les últimes dades disponibles són de desembre i també mostren un creixement destacable. Així, en tot l’arxipèlag s’han registrat 487.996 afiliacions a la Seguretat Social en el darrer mes de 2024, una xifra que, comparada amb el desembre del 2023, implica un increment de 15.085 persones més ocupades, un augment del 3,2%.

A més, les Illes segueixen al capdamunt del rànquing de comunitats autònomes, només per sota de les Canàries, que aconsegueixen un augment interanual d’afiliacions del 3,3%. En el global de l’Estat, l’augment anual mitjà de persones incorporades a la Seguretat Social ha estat del 2,4%.

Entre els sectors que lideren l’afiliació a les Balears hi ha l’hoteleria (+3,5%), els serveis (+3,8%), la construcció (+2,2%), la indústria (1,9%) i l’agricultura (+1,1%).

Si es compara el nombre d’afiliacions al desembre amb el del mes precedent, s’observa un descens d’incorporacions del 21.867 a les Balears, un 4,3% menys. En el conjunt espanyol l’afiliació intermensual puja un 0,2%.

“Una temporada turística cada cop més llarga”

La secretària autonòmica de Treball, Ocupació i Diàleg Social, Catalina Cabrer ha fet valdre les dades de treball de tot l’any i, concretament les del mes de desembre, ja que, segons ha explicat, «mostren que les Balears consoliden més que mai una temporada turística cada cop més llarga, que enllaça directament amb la campanya de Nadal i que, previsiblement enllaçarà també amb la campanya de rebaixes».

A més, Cabrer ha indicat que, en haver-se encadenat tot l’any nivells elevats d’afiliació, el nombre d’incorporacions del novembre al desembre no s’ha vist incrementat, cosa que apunta a un ritme constant de l’afiliació. En aquest sentit, ha conclòs que «les Balears mantenen una ocupació cada cop més estable durant tot l’any 2024».

Formentera, líder en caiguda de l’atur a les Balears

Pel que fa a l’atur, en el mes de desembre les Illes Balears van registrar 30.192 persones aturades, cosa que representa un descens interanual de 1.517 persones (-4,8%). L’atur cau a totes les illes: a Formentera (-13,2%, amb 132 persones aturades), a Eivissa (-9,2 %), seguides de Menorca (-8,7%) i Mallorca (-3,9%). En el conjunt de l’Estat la desocupació interanual presenta un descens de 146.738 persones (-5,4%).

La taxa d’atur administratiu del mes de desembre ha estat del 5,8%, és a dir, 0,5 punts per sota de les dades registrades un any enrere.

Per col·lectius, l’atur respecte a fa un any baixa entre les dones (-6,5%), els més grans de 25 anys (-6,6 %) i els espanyols (-7,3%). En canvi, puja la desocupació entre els menors de 25 anys (+9,6%) els estrangers comunitaris (+3,5%) i els no comunitaris (+5,1%). L’atur cau a tots els sectors excepte de l’hostaleria (+4,5%) i de forma més significativa a l’agricultura (-11,9%) i la indústria (-11,3%). L’atur de llarga durada entre les persones inscrites fa més de 12 mesos cau un –6,8%.

L’atur cau al desembre respecte al mes de novembre en 1.105 persones, un -3,5 %, cosa que situa les illes com la comunitat autònoma que lidera la caiguda intermensual de la desocupació. Aquest descens es produeix a totes les illes, sobretot a Formentera (-29,8 %), seguida d’Eivissa (-10,7 %), Menorca (-6,0 %) i Mallorca (-2,3 %). Al conjunt nacional les dades mostren una disminució de l’atur respecte al mes de novembre del -1,0 %.

Per col·lectius, l’atur respecte al mes de novembre a les Balears cau sobretot entre els homes (-3,8%), els menors de 25 anys (-7,6%) i els estrangers comunitaris (-8,5%) . En aquesta categoria l’atur baixa en gairebé tots els sectors, especialment a l’hostaleria (-11,5 %) i l’agricultura (-5,4), mentre puja a la construcció (+1,0%).

La taxa per protecció per atur de desembre es va ubicar en el 45,6%, 3,7 punts més que la registrada el desembre del 2023 (41,9%).

Contractació

Pel que fa a la contractació, al mes de desembre es van registrar 17.837 nous contractes a les Illes Balears, 970 més si es compara amb el mateix mes de fa un any (+5,8 %). Des d’aquesta perspectiva, la contractació puja sobretot a Eivissa (+12,0%) ia Formentera (+9,4%), seguides de Mallorca (+5,7%), i baixa a Menorca (-5,5%) ). La contractació puja de manera similar entre homes i dones, +5,8% i +5,7% respectivament, i de manera més accentuada entre els menors de 25 anys (+12,1%) i els estrangers no comunitaris (+7 ,2%). Per sectors, la contractació augmenta sobretot a l’agricultura (+47,4%) ia la resta de serveis que no inclouen l’hostaleria i comerç ((+7,5%), mentre cau a la indústria (-9,1%) ) i la construcció (-0,6%).

Si es comparen les dades de contractació amb el mes de precedent, s’observa una caiguda de 6.597 contractes, un -27,0 %. Aquesta baixada de la contractació es dóna a totes les illes, sobretot a Formentera (-67,1%), seguida d’Eivissa (-31,1%), Menorca (-27,7%) i Mallorca (-25,6%). Per col·lectius, la contractació en aquesta categoria cau més entre els homes (-30,7%), els més grans de 25 anys (+28,8 %) i entre els estrangers comunitaris (-32,8 %). Per sectors, d’un mes a un altre la contractació baixa a la indústria (-46,6 %) i la construcció (-44,8%), però puja a l’agricultura (+33,5%).

Pel que fa al percentatge de contractes indefinits sobre el total d’aquesta categoria al desembre, les Illes Balears continuen liderant el rànquing per comunitats autònomes, amb el 58,1% de les contractacions indefinides davant del 37,8% de la mitjana nacional. En comparació de l’any anterior, els contractes temporals augmenten un 8,7% i els indefinits un 4,9%.

Autònoms

El règim d’autònoms suma a les Illes Balears 99.687 persones afiliades al mes de desembre, xifra que representa el 20,4% del total de l’ocupació registrada. Les persones que han triat aquest tipus d’afiliació es van incrementar en 2.619 respecte a fa un any (+2,7%) i baixen en 862 (-0,9%) en comparació amb el mes precedent.

Demandants de feina

El nombre de demandants d’ocupació a les Balears al desembre s’ha situat en 136.486 persones, fet que suposa un increment de 2.116 sol·licitants (+1,6 %) respecte al mes de desembre de 2023. Les persones demandants d’ocupació experimenten un augment a Mallorca (+2,0%), Menorca (+3,0%) i Formentera (+2,7%), i baixen a Eivissa (-1,5%).

Pel que fa al mes de novembre, les persones demandants d’ocupació a les illes pugen en 14.498 persones més (+11,9%). En termes intermensuals, els demandants pugen més a Mallorca (+14,0%), seguida d’Eivissa (+7,3%) i Menorca (+4,8%), mentre baixen a Formentera (-1,3%).

Protecció i qualitat de l’ocupació

D’altra banda, la taxa de protecció per prestació d’atur del total de demandants al desembre s’ha situat al 63,3%, cosa que representa 11,6 punts més sobre la taxa de protecció del mateix mes fa un any.

Finalment, d’acord amb les dades del novembre, últimes disponibles, la taxa de temporalitat al territori és del 9,8% davant del 13,9% de l’Estat i la de parcialitat és del 15,9% mentre que la nacional se situa el 20,6%.

Compartir

Comentaris (1)

  • Pedro Galli

    La tasa de protección por prestación de desempleo del total de demandantes en diciembre se situó en el 63,3%, lo que representa 11,6 puntos más.
    Empleado “Fijo discontinuo” cobra desempleo, o sea, que de empleo nada, sino costo al erario y costo social.
    ¿ Es verdad que el Consell de Formentera aumentó en 43 empleados más desde octubre de 2023 a octubre de 2024 ? o sea, de 509 a 552 empleados a quienes sostener una nómina.
    Es absolutamente falso que España “crece”, como dice Pedro Sánchez (economista de profesión … y mentiroso también): la velocidad de recuperación es la más elevada ya que venimos de las últimas posiciones de crecimiento de Europa y aún sin alcanzar el valor de crecimiento de antes de la pandemia, siendo que el resto de Europa sí creció y crece. Además un PIB consistente de FNG (dinero regalado), no deflactar IRPF a la inflación, aumento de edad de jubilación, nuevos y mayores impuestos, etc (UN DESASTRE ECONÓMICO).
    España lidera DESEMPLEO JUVENIL en Europa desde casi una década, sin competencia casi en Europa.
    BASTA DE MENTIRAS.

Deixa una resposta

PROGRAMES