Segons el grup ecologista entre els mesos de juliol i setembre es van comptabilitzar fondejades sobre àrees poblades amb aquesta planta marina un total de 573 embarcacions d’entre 26 i 147 metres, amb una mitjana de 47 metres d’eslora.
En relació a les zones amb major quantitat de fondejos, els ecologistes han destacat l’àrea des Xarco–Es Jondal, amb 74 embarcacions per quilòmetre quadrat; Ses Figueretes i Talamanca, amb 71 vaixells per km², així com Ses Illetes, a Formentera i Ses Salines, a Eivissa, amb 26 i 12 embarcacions per km², respectivament.
El GEN-GOB ha comprovat a més que les zones del Parc Natural de Ses Salines, on s’ha incrementat la vigilància, han generat un augment dels fondejos en les zones properes.
DE fet, només al parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera s’han identificat 122 embarcacions de gran eslora fondejades sobre praderies de posidònia oceànica.
A més, en les immersions submarines realitzades al parc natural s’ha constatat l’existència una “degradació recent” de les praderies que s’acumula a la produïda en els anys anteriors, “accelerant la seva regressió”.
De fet, segons el GEN-GOB, en els últims cinc anys, zones amb una elevada pressió a causa de l’ancoratge poden haver perdut el 30% de la superfície de praderia.
El GEN-GOB apunta la necessitat d’incrementar en almenys dos el nombre d’embarcacions de vigilància dins el mateix parc natural i de comptar amb un agent de Medi Ambient per a Eivissa i un altre per Formentera amb capacitat sancionadora.