Alejandra Ferrer, portaveu de Gent per Formentera (GxF), s’ha proposat per presidir un nou govern per al Consell amb el suport de PSOE i Compromís que esdevengui una “alternativa duradora” fins a final de legislatura (2027) que acabi amb el “desgovern” en la institució insular. Tot i això, ha matisat que, pel que fa a la presidència, GxF està obert a “negociar i arribar a un acord per aconseguir estabilitat” amb les altres formacions.
En roda de premsa celebrada a la seu del partit de Sant Ferran, Ferrer, secundada pel conseller Rafa González i la secretària general, Sònia Cardona, ha exposat que GxF lideraria la coalició proposada perquè és el partit que té més consellers (cinc) amb relació als altres dos que haurien de participar d’aquest govern alternatiu, Compromís (tres consellers) i PSOE (tres consellers).
Ferrer ha subratllat que han cregut que era el moment de presentar “aquesta opció”, perquè el Consell “s’ha quedat sense govern”, després de la dimissió dels sis consellers de Sa Unió anunciada el passat divendres.

“Antecedents”
Així mateix, GxF ha assenyalat que aquesta proposta de govern alternatiu té “antecedents històrics” amb “familiars directes” dels actuals consellers implicats, en referència a l’executiu que liderà l’Ajuntament de Formentera en la legislatura 1991-95, en el qual es rellevaren en l’alcaldia (dos anys cada un) els desapareguts Antoni Serra (pare de Javi Serra), del GUIF, partit predecessor de Compromís, i Bartolo Ferrer, del PSOE, progenitor d’Alejandra Ferrer.
D’altra banda, Ferrer ha descartat incloure en aquesta alternativa de Govern els consellers del PP i ha justificat la postura referint-se als “exemples” de la seva política en àmbit autonòmic amb “atacs deliberats contra el català”, “als membres del col·lectiu LGTBIQA+ i a la memòria històrica”.
La portaveu ha manifestat que “hi havia solucions més fàcils que aquesta, la primera era la dimissió del president Córdoba perquè governin les persones que el poble escollí”, en referència a la llista de Sa Unió (coalició de PP i Compromís). Però “després del cessament [de l’exvicepresident] Alcaraz i la dimissió dels [sis] consellers, el fet que no deixin l’acta és una prova de què això és un bloqueig voluntari de l’administració insular per fer pressió al senyor Córdoba”.

La moció de censura
González també ha explicat que per constituir aquest govern alternatiu, primer caldria pactar una moció de censura que, segons ha pogut confirmar a GxF el secretari insular (màxima autoritat jurídica del Consell), requereix el suport d’una majoria absoluta, és a dir, de nou consellers dels disset del Ple. Si es materialitza l’acord entre GxF, PSOE i Compromís, s’aconseguirien onze vots, dos més dels necessaris.
Finalment, Cardona ha anunciat que les converses que es puguin mantenir amb els altres partits les portarien a terme sense fer declaracions públiques i s’ha limitat a revelar que des de Compromís s’ha agraït la proposta i s’ha afirmat que es valoraria la invitació a negociar. Poques hores més tard, el partit de Javi Serra ha remès un comunicat per anunciar que estava disposat a seure amb GxF i PSOE per negociar un possible acord.
D’altra banda, el PSOE, per mitjà del seu secretari general, Rafa Ramírez, s’ha mostrat aquest matí a Ràdio Illa obert a iniciar converses per arribar a un acord amb GxF i Compromís. En tot cas, des de les files socialistes s’ha descartat qualsevol acord amb el PP.