Gent per Formentera considera que, després de la ruptura de les negociacions amb Compromís per pactar una moció de censura i un govern alternatiu tripartit que també inclouria el PSOE, ara “una de les úniques opcions que queda per davant és la de demanar la ingovernabilitat o inviabilitat del Consell i que hi hagi noves eleccions”, segons ha declarat aquest matí la portaveu de la formació, Alejandra Ferrer, en roda de premsa. La líder de GxF ha argumentat que “si Sa Unió i el president no es tornen a ajuntar o el president no dimiteix i deixa l’acta” i veient que la “moció de censura no té futur, l’única opció que veim és aconseguir unes noves eleccions”.

La presidència en “l’últim moment”
En la compareixença, els representants de GxF han insistit en el fet que les negociacions s’han romput perquè Compromís hauria demanat la presidència del govern tripartit alternatiu en “l’últim moment”, quan ja hi havia un “preacord signat” que comprenia un programa de deu punts i la distribució de la presidència (per GxF) i dos vicepresidències (una per PSOE i l’altra per Compromís).
La secretària general del partit, Sònia Cardona, s’ha preguntat: “Per què [Compromís] ha esperat quatre setmanes a fer aquesta exigència que dinamita les negociacions?”. A més, ha recordat que el 21 de juny, quan la formació presentà la proposta de la moció de censura i govern alternatiu, ja anuncià la seva intenció de reclamar la presidència per GxF i que aquest extrem s’ha plantejat a Compromís i PSOE des del principi de les converses. Ferrer, per la seva banda, ha opinat que aquesta postura de Compromís “no es pot entendre llevat que hagin volgut perdre temps per veure si mentrestant el president dimitia”.

Els motius de GxF per demanar la presidència
D’altra banda, el conseller Rafa González, ha exposat tres motius per demanar la presidència del govern tripartit per GxF fins a finals de legislatura: “Perquè en aquest hipotètic govern seríem la força majoritària, aportant cinc consellers quan la resta de partits n’aportarien tres cada un”. A més, González ha indicat que “una moció de censura és una eina de l’oposició i la proposta venia del principal partit de l’oposició”, que és GxF. Finalment, ha declarat que veia “estrany que consellers que han renunciat a les responsabilitats de govern ara demanin la presidència del Consell”.

Els fons europeus Next Generation
Ferrer ha afirmat que ara “el Consell està en una situació molt greu” i ha apuntat: “El Consell requereix Junta de Govern i vicepresidents que puguin aprovar projectes i altres expedients… Això, en un mes o dos mesos, no es nota molt, però arribarà un moment en què començarem a tenir problemes greus. Entre altres, ara mateix perdrem tots els projectes europeus [Next Generation], que va ser una enfeinada presentar-los i que farien bé a Formentera”. Cal esmentar que, només en el pressupost insular de 2024, l’aportació dels fons europeus Next Generation ja assoleix els 4,5 milions d’euros. Entre altres intervencions que s’haurien de pagar amb aquest finançament europeu, destaquen:  la pèrgola solar del camp de futbol, la rehabilitació de la Casa del Telègraf, l’adquisició de contenidors de residus orgànics, la rehabilitació de Can Ramon, a Sant Francesc, i la de ca ses Ferreres, a la Mola.

La convocatòria d’eleccions anticipades
La Llei de Bases del Règim Local ofereix la possibilitat de dissoldre corporacions quan existeixi una situació molt perjudicial per a l’interès general i que suposi l’incompliment de les obligacions constitucionals. Segons explicà a Ràdio Illa el secretari insular, Àngel Custodio Navarro, aquesta via requereix que el Consell de Ministres acordi la dissolució de la corporació i un informe favorable del Senat. A més, inclouria la formació d’una comissió gestora per administrar temporalment la institució. El procés conclouria amb la convocatòria de noves eleccions en un termini que podria apropar-se a un any. Només l’Ajuntament de Marbella s’ha acollit a aquesta via des de l’aprovació de la Constitució de 1978.

Javi Serra hauria arreglat la “presumpta incompatibilitat” 
Preguntada pels mitjans, Cardona també ha explicat que tant GxF com PSOE no se sentien “còmodes” per les presumptes incompatibilitats del president de Compromís, Javi Serra, tot i que ha subratlat que fins ara cap òrgan s’hi ha pronunciat al respecte. Cardona ha aclarit que, segons li ha explicat el mateix líder de Compromís, Serra “ha realitzat canvis en el seu patrimoni per arreglar” aquest assumpte.
Cal recordar que el secretari insular, Àngel Custodio Navarro, informà durant el Ple extraordinari del passat 11 de juliol que estava “tramitant un expedient de diligències prèvies per una presumpta incompatibilitat [del conseller de Sa Unió, Javi Serra] que havia denunciat el president del Consell”. Navarro especificà que “no s’ha obert cap expedient” sinó que hi ha un “tràmit de petició d’informació i a partir d’aquestes diligències prèvies es decidirà si s’obre o no s’obre l’expedient”.