El Primer de Maig és una jornada internacional d’afirmació i reivindicació de la classe treballadora, compartida amb companys i companyes de la nostra terra i de la resta del món. És, per tant, un dia d’orgull, de companyonia i fraternitat.
És una jornada, però, que corre el risc de centrar-se en el seu vessant lúdic-festiu, perdent el seu caire de lluita i reivindicació, i oblidant que avui en dia, són molts els treballadors i treballadores que tenen poca cosa a celebrar i molt a reivindicar.
Efectivament, si baixam a la terra de la realitat local i de la situació de molts vesins i vesines, ens trobam que les Illes Balears tenen els més grans índexs de mileuristes i precarietat laboral de l’estat. La nostra dependència de l’economia turística i l’estacionalització de l’activitat, hi tenen molt a veure.
Quan el gener del 2020 va ser investit el primer govern de coalició de les esquerres des de la II República, varen ser molts els treballadors i treballadores que hi varen veure una oportunitat il·lusionant per avançar en drets i benestar, en un estat que després de quasi 45 anys de democràcia, amb sindicats legalitzats i 23 anys de governs socialistes, tenia uns dels salaris més baixos de la zona euro. L’entrada al govern d’Unidas Podemos semblava el salt de l’15-M de les places al poder de l’estat, amb tot el que això podia significar.
Malauradament, el balanç tres anys després en l’àmbit laboral malgrat els avanços, no és positiu. Amb un govern amb majoria més que suficient, i legitimitat per recuperar les conquestes laborals tombades per la reforma de Rajoy el 2012, que al seu dia el PSOE va titllar de ‘decretazo‘, tot avançant-ne una derogació que no s’ha produït. El govern de PSOE i Unidas Podemos va cedir l’any passat davant la patronal i va consolidar els aspectes més lesius d’aquella reforma, com ara la reducció de les indemnitzacions per acomiadament, de 45 dies per any treballat a 33, la supressió dels salaris de tramitació o l’execució d’EROs sense autorització administrativa.
El govern progressista podia recuperar aquells drets laborals. No ho va fer l’any passat i s’hi ha tornat a negar aquest mes de març rebutjant una iniciativa de la resta de partits d’esquerres del Congrés.
És idò una jornada per a l’afirmació col·lectiva, per al record i homenatge als qui varen fer possibles els drets que encara tenim, però també és dia de fer balanç, passar comptes i reclamar als responsables sindicals i al govern de l’estat que defensin els drets i el benestar de treballadors i treballadores. De la dreta ja sabem què en podem esperar, veient les lamentables declaracions de Marga Prohens sobre les ‘kellys‘. D’un govern de progrés n’esperam molt més.

Sònia Cardona, secretària general de Gent per Formentera (GxF).
Formentera, 1 de maig de 2023.

Els comentaris publicats a la secció d’Opinió no representen el parer de Ràdio Illa. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que són recollides en aquesta secció. Ràdio Illa es reserva l’opció de publicar parcialment el text o a no fer-lo públic en el cas de vulneració dels drets fonamentals.

Si voleu fer arribar un article per ser publicat a la secció d’Opinió, adreçau-vos al correu electrònic info@radioilla.cat. Juntament amb el text cal que ens envieu el nom complet, nombre de DNI o NIE i nombre de telèfon.