Isaac Rodríguez Lagar és la segona víctima mortal de la colònia militar franquista de la Savina que ha pogut ser identificada en el cementeri de Sant Francesc, després del cartagener Francisco Solano Vera, qui va ser identificat el novembre passat.

Les seves restes varen ser localitzades durant la primera fase d’exhumacions i excavacions del cementiri vell que va impulsar l’any passat la Direcció General de Memòria Democràtica en col·laboració amb el Consell de Formentera amb l’objectiu de localitzar un mínim de 58 víctimes que haurien mort as Campament entre el 1940 i el 1942.

La intervenció la va dur a terme la Societat de Ciències Aranzadi i va donar com a resultat la recuperació almenys de sis cossos compatibles per les seves característiques amb les víctimes del Penal.

Segons l’informe d’identificació biològica realitzat pel laboratori BIOMICs de la Euskal Herriko Unibertsitatea, la identificació d’Isaac Rodríguez Lagar s’ha dut a terme mitjançant la comparació genètica de les mostres donades per un fill seu i un net. Val a dir que el fill ja va morir, però la seva filla, María Luz, néta de la víctima i en contacte des de fa anys amb el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, va guardar cabells de son pare per si valien per a la identificació, i finalment ha estat així, ja que hi ha hagut coincidència per cromosoma Y i STRs.

Les seves restes haurien estat recuperades en la sepultura 9 de la fila 5, al pati 2 del cementiri de Sant Francesc.

D’acord amb la documentació de l’època, recollida en l’estudi de l’historiador Antoni Ferrer Abárzuza per al Segon Pla de Fosses del Govern, Isaac Rodríguez Lagar hauria mort as Campament el 2 de juny de 1942 de caquèxia i tuberculosi pulmonar.

El Quart Pla de Fosses i Memòria Democràtica de les Illes Balears (2023-2024) preveu una segona intervenció a Formentera que cercarà altres víctimes del Penal tal com va aprovar la Comissió Tècnica de Fosses i Desapareguts del Govern.

Fins avui, a les Illes Balears s’han pogut recuperar en total les restes almenys de 310 persones assassinades durant la Guerra Civil i la repressió franquista, de les quals ja s’han identificat 55 i s’han retornat 50 a les seves famílies.

Isaac Rodríguez Lagar
Isaac Rodríguez Lagar era pagès i tenia 44 anys. Era fill de Félix i Rosario. Era casat i pare de 6 fills. Vivia a La Parra, a Badajoz (Extremadura). El 22 de desembre de 1939 va passar a la presó de Zafra a Badajoz, on va ser jutjat en Consell de Guerra i condemnat a pena capital, més tard commutada per 30 anys. El 18 de març de 1941 va ser enviat al Penal de Formentera, on va morir.

Isaac Rodríguez Lagar, víctima del franquisme.

El Penal de Formentera
També conegut com la Colònia o es Campament de la Savina, el Penal de Formentera va ser un centre penitenciari franquista obert entre l’abril i el maig de 1940 i dependent de la Presó Provincial de Palma.

Estava destinat a persones ja sentenciades per tribunals militars i s’estima que, en els seus dos anys de vida, va arribar a albergar fins a 2.000 reclusos, procedents de totes les províncies de l’Estat.

Els presos internats i sentenciats a penes inferiors a 12 anys de presó eren autoritzats a sortir del Penal per a fer treballs i tasques. Als condemnats a sentències superiors, se’ls reservava, no obstant això, reclusió o treball a l’interior del campament mateix.

Tots ells compartien unes condicions de vida deplorables, caracteritzades per l’amuntegament, la insalubritat, les malalties i la fam. Aquestes condicions varen provocar la mort almenys de 58 persones recluses, una xifra constatada per la mateixa burocràcia del règim franquista, i documentada per l’estudi de la colònia penitenciària efectuat per l’historiador Antoni Ferrer Abárzuza, a petició del Govern i com a part del seu Segon Pla de Fosses.

Segons els testimoniatges i documents recollits per aquest estudi, els morts eren enterrats al cementiri nou de Sant Francesc, el qual va començar a construir-se el 1938 i va ser inaugurat el 1940, poc abans que es produís la primera defunció documentada en el Penal, l’abril de 1941.

D’acord amb aquest estudi, les morts es varen succeir fins a l’octubre de 1942 i “quan es produïa una mort, el cos del finat era traslladat amb carro, des del Penal i fins a la porta de l’església, on el rector resava un respons davant el taüt, i d’aquí seguien al cementiri”.

Aquests testimoniatges afirmen que “a voltes es posava més d’un cadàver en el mateix taüt” i també que “quan es produïa una defunció, es deixava el cadàver al dipòsit de la infermeria mentre esperaven que es produís una altra mort, per a aprofitar el viatge”.

El Penal va tancar a finals del 1942 davant el temor del règim franquista al fet que l’opinió pública internacional conegués la situació d’horror que es vivia a Formentera. Els presos van ser llavors traslladats a altres penitenciàries.