Ja fa uns anys que en Javi Parejo, format de jove en la fotografia a Barcelona, va tornar a prendre la càmera i va començar a capturar en imatges el món que l’envolta, el seu món particular, que sovint també és el nostre. Així, ens va retratar durant la pandèmia, s’ha submergit en les aigües de la nostra mar, ha viatjat a la frontera amb Ucraïna, a Ghana, a diversos països d’Amèrica Llatina, per citar només alguns dels projectes fora dels nostres confins illencs. A Formentera, la seva càmera també ha set testimoni de moments claus dels darrers temps tant en l’àmbit polític com en l’àmbit cultural. Les seves imatges ja han set premiades en diversos certàmens i també han aparegut en mitjans d’àmbit nacional.

Però on segurament cala més en l’imaginari col·lectiu el seu treball, és en la cobertura del fenomen migratori que ha esclatat els darrers dos anys a la nostra illa. Així, a través de les seves fonts, en Javi ha pogut fotografiar migrants acabats d’atracar a la riba formenterera, l’atenció que reben per part dels voluntaris de Creu Roja, treballadors del Consell i Guàrdia Civil a les dependències de serveis socials, o, fins i tot, ha fotografiat la mort, la cara que no solem veure d’aquest drama humà.

Sobre l’enfocament que ell fa en la seva tasca de narrar una realitat a través de les imatges, sigui en la logística o en els aspectes ètics, n’hem parlat aquest matí al De far a far en una llarga i interessant entrevista. Ens conta que, en el futur immediat, vol tornar a viatjar a la frontera ucraïnesa i que també té previst anar a Algèria, a retratar l’origen de la història de la migració del que, sovint, a Formentera, només en coneixem el final, a vegades tràgic, en ocasions ja normalitzat.

Podeu escoltar la seva intervenció sencera clicant damunt l’enllaç: