El senador per Formentera i Eivissa, Juanjo Ferrer, ha registrat davant de la Comissió Mixta sobre Insularitat, formada per representants del Congrés i del Senat, una moció per instar el Govern central a augmentar el plus per residència a les illes, tenint en compte la doble i triple insularitat de les Pitiüses. La moció consta de dues propostes d’acord:

1. Incrementar per a l’any 2024 i els successius les indemnitzacions per residència del personal en actiu del sector públic estatal destinat a la comunitat autònoma de les Illes Balears, procedint a la modificació de les quanties per tal d’adaptar-les al factor d’insularitat, al cost de la vida i al preu de l’habitatge mitjançant la dotació pressupostària corresponent.

2. Incrementar en major grau la indemnització al personal destinat a les Pitiüses per compensar la doble i triple insularitat.

Els desavantatges de la insularitat
En el text de la moció, el senador justifica que “el context social i econòmic de la comunitat autònoma de les Illes Balears es caracteritza per la naturalesa insular de la seva configuració geogràfica que genera un conjunt de desavantatges que afecten, entre altres àmbits, el transport, les comunicacions, sanitat, educació, desenvolupament personal i professional, i molt especialment al cost de vida i de l’habitatge”.

“Els desavantatges de la insularitat i el mateix fet insular són reconeguts a la constitució com a un fet diferencial que s’ha de tenir en compte per tal d’establir un equilibri econòmic interterritorial adequat i just. Per això, tant el fet com les circumstàncies que hi concorren suposen desequilibris que han de ser contrarestats mitjançant l’acció de l’Estat”, exposa el senador.

Entre els efectes negatius de la insularitat, el senador citat “l’elevat cost de vida a les Illes Balears es tradueix en un greu dèficit de personal als serveis públics, cosa que provoca que sectors essencials com la sanitat, educació o la seguretat estiguin en un estat precari afectant molt negativament la qualitat dels serveis públics, fet que suposa un tracte discriminatori territorial evident per a la població balear”.

“El complement no dona resposta a la realitat de residir a les Illes Balears”
Com recorda Juanjo Ferrer, “per alleujar aquesta situació, l’Estat ha reconegut els majors costos que suposa prestar servei al sector públic a la Comunitat de les Illes Balears a través de la indemnització per residència reconeguda a tot el personal del sector públic estatal a les Illes Balears”.

Malgrat això, “en l’actualitat aquest complement no dona resposta a la realitat de residir a les Illes Balears, perquè no té una base objectiva per al càlcul i la distribució i no haver-se actualitzat en la quantia d’ençà que el Govern d’Espanya va procedir a l’estudi de la indemnització per residència del personal del sector públic estatal a les Illes Balears el 2007”.

Per tant, conclou Ferrer, “és imprescindible incrementar les indemnitzacions per residència del personal en actiu del sector públic estatal destinat a la comunitat autònoma de les Illes Balears, procedint a la modificació de les quanties per tal d’adaptar-les al factor d’insularitat, el cost de la vida i al preu de l’habitatge”.